No creus que aquest electrodomèstic ha durat massa?

Segur que molts de nosaltres hem sentit alguna de les frases següents: «En dos anys hauré de canviar de telèfon» o «Els electrodomèstics d’abans duraven molt més». Per què passa això? Com pot ser que en una de les eres més tecnològiques i avançades, la vida dels electrodomèstics i les noves tecnologies sigui la més curta que poden experimentar? La resposta és breu: a causa de l’obsolescència programada.

Avui en dia tots els productes que comprem tenen una vida establerta, nosaltres no coneixem amb exactitud quina serà, però ens en podem fer una idea. Sabem que els nostres telèfons mòbils viuran uns dos anys i a partir d’aquests tindran algun defecte que serà més car d’arreglar que comprar-ne un de nou. És inevitable, s’ha programat perquè així passi. Però què passa amb els residus que es creen dels objectes obsolets?

La nostra societat, que es basa en el consum, no ens ensenya què passa un cop canviem de telèfon, televisor, rentadora, etc. La generació d’aquest residu que trigarà milers d’anys a desintegrar-se i que causarà un impacte sobre el nostre medi no és interessant al cap i a la fi ni per al fabricant ni per al consumidor, no volen tenir un càrrec de consciència per saber que està generant un residu que algun dia pot ser la gota que faci vessar el got. Però una pregunta més important: podem lluitar contra aquest model establert des de fa més de cent anys i que és el nostre eix de funció actual? Aquí cadascú té la seva decisió i el poder que aquesta pot exercir en el futur. És clar que si volem fer un canvi en la societat haurem de tallar aquest model de consum i restablir-ne un de nou.

Subscriu-te per seguir llegint