Des del meu costat del prisma

Comença la Campanya

Joan Canongia

Joan Canongia

Avui ha començat oficialment la campanya electoral per les eleccions municipals. Ja fa dies que el procés va a tota màquina, es nota que hi ha nervis, els uns perquè volen mantenir-se al govern, els altres perquè volen assolir-lo. Són els nervis de l’estudiant quan s’acosten els exàmens, aquells que ho deixen tot pel darrer dia ja no hi són a temps.

El govern que no hagi fet bé la seva feina serà difícil que convenci als electors que ara sí que ho farà bé, ja no valen excuses i els ciutadans que tenen un sisè sentit per aquestes coses ho faran saber a les urnes. Aquells que han estat a l’oposició també seran examinats, són molts els que han estat aquests quatre anys callats, que no han estat capaços de presentar una proposta i menys controlar l’acció del govern, i ara tot són preses. Aquests són els que ara més criden i denuncien a tort i a dret, alhora que presenten les propostes més agosarades. Altre cop els ciutadans els posaran al seu lloc.

Per altra banda, aquells governs que han anat fent la feina durant tot el mandat, que no ha estat gens fàcil, que durant la pandèmia van aportar solucions més que posar entrebancs, que han estat capaços de tirar endavant projectes pensats per la majoria en lloc de grans obres faraòniques de poca utilitat, que han cuidat els detalls, que tenen el seu municipi net i endreçat, tot i que segur que també estan nerviosos, saben que tenen molt de guanyat. La feina ja està feta i el que cal és esperar el veredicte dels ciutadans.

Són molts els analistes electorals que neguen la importància del que s’ha fet durant el mandat anterior, jo no ho comparteixo. Els antecedents d’un candidat són la garantia pel proper mandat. Un alcalde que no resol avui difícilment ho farà demà, un candidat o un grup polític que avui no ha fiscalitzat i menys ha proposat, té molt poca credibilitat en les seves propostes. Després tenim aquells que han estat governant fins ara, tot i no tenir l’alcaldia, i es presenten com si ells no tinguessin res a veure amb aquest mandat, i no parlem d’aquells que es presenten d’amagatotis per un partit, però que alhora malparlen de les formacions polítiques, quina credibilitat poden tenir?

En resum els ciutadans es trobaran davant d’un seguit de paperetes i hauran de triar. El cas és que la decisió de triar-ne una o un altre, cada un d’ells la pren pels seus motius que són molt variats. Sovint veiem elaboradíssims estudis electorals que intenten explicar el que ha passat perquè la realitat no s’ha ajustat al que havien previst. El cert és que tot i que els comportaments canvien hi ha algunes coses bàsiques que sempre són iguals. Per una majoria d’electors és important conèixer al candidat, i tenir una bona opinió d’ell. Per altres, cada cop menys, tant se val el candidat ells sempre voten al partit. Finalment, hi ha aquells, a les municipals no són pocs, que voten al candidat que els demostra que té més ganes de guanyar. Pot semblar inversemblant, però hi ha candidats que fan la sensació de no voler guanyar, aquests segur que no guanyaran.