Casella zero al parc

Si hi ha un projecte amb el qual Manresa va intentar volar alt i ha acabat a ras de terra, aquest és el de Parc Tecnològic. Concebut abans de la crisi del 2008, va ser una iniciativa que es presentava com a model exemplar de combinació de públic i privat, amb Caixa Manresa com a impulsor i cohesionador. Tot va anar tard, tot va costar més del compte, tot va estar rodejat de promeses vanes i càlculs erronis, tot va topar amb burocràcies absurdes i, quan era l’hora de sortir a vendre sòl a empreses tecnològiques, el món s’estavellava en la crisi més profunda en cent anys. Després d’allò, l’Ajuntament de Manresa va aconseguir bastir-hi, amb gran esforç, dos edificis que han estat durant anys el migrat resultat concret d’una gran ambició. Tota la resta ha estat una operació de rescat per tornar a començar. Una operació llarga i costosa que ha estat possible, en bona part, perquè Tous s’ha quedat el 60% dels terrenys i que ara arriba, per fi, a una altra casella de sortida, ja sense ínfules tecnològiques. Per fi, aquesta setmana s’ha superat el tràmit clau i en poques setmanes tot estarà a punt per fer-hi obres i urbanitzar. És una bona notícia, i una lliçó del que no hauria de tornar a passar.