Tornada al passat

La lliga de futbol professional dels Estats Units, la MLS, ha entrat aquesta temporada en una nova dimensió. AppleTV n’ha aconseguit els drets i en comercialitza tota la difusió a través d’un League Pass per al qual no cal que estiguis abonat a tots els continguts de la plataforma. Una de les característiques és que tots els partits de cada jornada es juguen a la mateixa hora, o almenys dins la mateixa franja i dia, tenint en compte que als Estats Units hi ha quatre fusos horaris i a dos quarts de vuit del vespre a Nova York són dos quarts de cinc a Los Angeles. Per això, la tarda-nit dels dissabtes és la del gran carrusel de cinc hores d’una lliga que disputen 29 franquícies.

Aquesta manera d’explotar el producte és totalment contrària a la que es feia fins ara allà i a la que ens han venut en els últims anys que és necessària perquè les televisions en treguin més rendiment econòmic. Només cal veure com es fa a la lliga espanyola, en què si hi ha deu partits cada setmana, es juguen en deu horaris diferents repartits en quatre dies. De les jornades intersetmanals, amb enfrontaments a les deu de la nit, ja ni en parlem.

O la gent d’AppleTV és més ruca que la d’aquí, cosa que dubto, o potser la solució a la desafecció del jovent pel futbol seria la de tornar al passat i concentrar els partits en les mateixes franges. És molt més atractiu, sobretot per a l’espectador neutral, anar combinant estímuls de diferents bandes i poder fer anar el comandament compulsivament que empassar-te un Getafe-Cadis un dilluns dues hores seguides. I si ho fessin en horaris que permetessin conciliar i no anar a dormir de matinada, ja seria massa.