Un intel·lectual, un periodista, un amic

Una profunda pena ens va envair en conèixer la trista i inesperada notícia de la defunció del nostre estimat Guillermo García-Alcalde. Vam saber de la seva greu malaltia, però confiàvem en el seu ràpid restabliment.

Sempre vam veure en ell un home apassionat per la cultura, un descomunal periodista, un ésser humà extraordinari i un amic lleial. Per a nosaltres va ser molt més que el primer executiu del nostre grup durant tants anys. Va ser una persona molt especial que ens va brindar la seva grata i enriquidora companyia en el viatge de la vida i que, durant gairebé cinc dècades, va donar el millor de si mateix per a fer gran el nostre projecte editorial. No hi ha paraules per a agrair la seva valuosa contribució al naixement i a l’expansió de la nostra companyia ni tampoc per a descriure l’enorme buit que, amb la seva marxa, deixa en tota família de Prensa Ibérica.

Ens coneixíem a la perfecció. La nostra complicitat era tal que moltes coses les sabíem sense necessitat d’expressar-les. A vegades un gest, altres vegades una simple mirada o un lleu somriure, ens valia per a desxifrar què pensàvem i quines decisions prendre. Al costat d’ell hem après i amb ell hem compartit una infinitat de preocupacions i alegries, il·lusions i desvetllaments; vivències totes que han forjat, a foc lent, una forta amistat.

El seu potent bagatge intel·lectual, la seva anàlisi intel·ligent i perspicaç de la realitat i el seu inqüestionable talent a l’hora de traduir les seves idees en paraules el va portar durant anys a escriure els editorials amb formidable mestratge i competència més que provada.

Sempre va ser un home culte i de progrés que va defensar la democràcia, va lluitar per les llibertats, va creure en un món més just i va fer costat a la cultura en totes les seves facetes i tots els dies de la seva vida.

Al costat del periodisme, la música va ser la seva altra gran passió. Va estudiar Dret, però la seva vocació artística el va portar a formar-se al Conservatori de Música d’Oviedo. En els anys seixanta, amb poc més de vint anys, ja escrivia esmolades crítiques musicals a La Nueva España.

Encara que d’origen asturià -va néixer a Luarca fa 83 anys-, el Guillermo se sentia plenament identificat amb les Canàries. Va ser un canari més i així el veien a les illes, on es va convertir en un autèntic promotor de la música i la cultura.

D’insubornable lleialtat, el Guillermo va ser un dels pilars fundacionals de Prensa Ibérica, un estret col·laborador, una persona de la nostra màxima confiança i, sobretot, un gran amic de la família.

Hem perdut a un bon home. Mai l’oblidarem.

Descansi en pau.