Eleccions municipals

Les eleccions municipals van per «barris». A les seus centrals dels partits l’alegria mai és plena, les alegries i els disgustos se succeeixen en qüestió de minuts. En un indret es guanya, en l’altre es perd per sorpresa i en el de més enllà arriba una victòria inesperada. Aquestes eleccions són locals, i com a tals les hauríem de mirar, però ja se sap que quan es parla d’eleccions tots els partits miren a veure què en poden treure pel discurs global. A Espanya la lluita entre socialistes i populars omple pàgines i pàgines. A Catalunya les coses estan més clares, el PSC guanyarà en vots, fet que no permetrà al president Aragonès apoderar-se del resultat, però molt probablement Esquerra guanyarà en nombre de regidors.

Barcelona a banda, de resultat incert, els municipis que queden dins de la B-30, amb algunes excepcions, serà d’hegemonia socialista. Als de la B-40 seran de majoria socialista i a la C-25 tindrem la batalla independentista. Al Camp de Tarragona tot apunta a una majoria socialista i a les Terres de l’Ebre d’Esquerra. Al Pirineu la victòria independentista anirà per barris, excepte a la Val d’Aran, on Unitat d’Aran, el partit agermanat amb el PSC, continuarà hegemònic.

A les tres capitals de la C-25 no està clar què passarà. La possibilitat d’haver-hi ball d’alcaldies és real i aquí també entren en joc els socialistes. A Lleida la victòria del PSC és més que possible, a Girona, tot i que és favorable a Junts, no sembla que ho tinguin fàcil. El que de PSC, Guanyem i Esquerra reculli el descontentament amb l’Ajuntament els pot donar un ensurt gros. I a Manresa?

A Manresa, tot i que ha estat un mandat més o menys tranquil, atès l’inversemblant empat dels dos independentistes, la cosa s’ha anat complicant amb el pas del temps. El trencament de Junts, tot i que va generar incomoditats, no va anar més enllà. Els tres anys d’alcaldia d’Esquerra ha anat generant cert malestar a l’altra part del govern fins al punt que hem arribat al procés electoral que els dos grups estan a matadegolla i, per acabar-ho d’adobar, Junts ha presentat un candidat que va ser regidor responsable d’urbanisme en el primer mandat de Valentí Junyent. Un regidor que, tot i portar una responsabilitat de primer nivell, no va repetir. Pel que sembla no va deixar gaire bon regust entre els companys i menys entre els funcionaris de la casa.

El PSC presenta un candidat nou, tot apunta a un important creixement que el porti a ser clau en la governabilitat del proper mandat. Sembla difícil que el guanyador no sigui més clar que a les passades, però ningú tindrà una majoria suficient i aquí és on entraran en joc les organitzacions. Si Esquerra vol mantenir l’alcaldia haurà de canviar radicalment de comportament. El govern de coalició és molt més que la suma de dos governs, i si tot va com sembla, Aloy i els seus hauran d’aprendre a ser els grans. Ells s’emporten el trofeu gros i no poden acaparar tot el protagonisme i menys imposar el seu capteniment. Els tocarà aprendre a cedir i molt.