Intermitència artificial

Imma Sust

Imma Sust

Són moltes les persones preocupades per l’arribada de la intel·ligència artificial. Jo no. Com a bona amant del cine de ciència-ficció, somio un futur meravellós, acompanyada d’un robot amb el físic i la veu de Bruce Springsteen als 80, que em cantarà cançons abans d’anar a dormir i em farà l’amor al matí. Em descarregaré una aplicació per poder convertir-lo de tant en tant en Hilary Swank. Si es pot tenir tot, jo soc de les que ho volen tot. Per què no? Sento que ara arriba el millor i que estic en una bona edat per gaudir-ne.

Els de la meva generació hem tingut la sort de créixer en l’era analògica i que no hi hagi constància de cap burrada que hàgim fet en l’adolescència. És una fantasia que les xarxes socials arribin quan les puguem controlar i que la intel·ligència artificial ens ajudi a viure més anys i a gaudri de la nostra vellesa. L’únic que no m’agrada d’aquesta nova era és la intermitència amb què es comuniquen algunes persones. Està molt bé fer un milió de coses alhora sempre que estiguis sola al teu món. Jo puc escriure un e-mail mentre escolto la ràdio i tinc una sèrie de fons a l’ordinador.

La vida és molt més fàcil i ràpida ara. El problema són les persones que no saben comunicar-se de manera fluida. T’envien un whatsapp, contestes i comença una conversa marcada per la intermitència. Les respostes poden arribar al cap de cinc minuts o de cinc hores. Fa temps que em vaig treure totes les notificacions del telèfon i vaig decidir quan era el moment d’entrar a Twitter, Instagram o WhatsApp. Tinc clar que la intermitència no és bona per a mi. Em desconcentra.

Cada vegada em costa més llegir un llibre o veure una pel·lícula sense mirar el mòbil. I quan parlo amb algú, m’agrada parlar-hi de forma fluida. Hi ha persones que ni tan sols s’acomiaden. I que et poden contestar tres dies més tard. Persones intermitents. Acostumen a ser les mateixes que arriben tard i t’envien un whatsapp que diu: «Estic arribant». Mentre penses: «Sí, estàs arribant tard». Cal posar límits a les persones i a les noves tecnologies que ja no són tan noves.