El cinquanta per cent

Una bona amiga sempre em diu que mentre s’hagi de celebrar i reivindicar el 8 de març, les coses no estaran bé. No ho diu només per aquesta dia en concret, sinó que ho amplia a qualsevol altre dia en què s’hagi de fer qualsevol recordatori o reivindicació d’aquestes circumstàncies. No és que aquest article tingui un decalatge de 2 mesos... sinó que ve a tomb de la decisió del Consell de Ministres de dimarts d’aprovar la Llei de Representació Paritària segons la qual, els consells d’administració de les empreses cotitzades i d’interès públic amb més de 250 treballadors hauran de tenir un 40% de dones com a mínim. També s’ha d’aplicar al govern central, candidatures electorals i Col·legis Professionals.

I sobre aquest tema, deixeu-me que com a Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya en tregui pit. Perquè ho hem tingut clar des de fa temps. I com a exemple, les candidatures a les sis demarcacions que té el Col·legi a les eleccions que es van celebrar ara fa un any. D’aquestes sis candidatures, exactament la meitat, tres, estaven encapçalades per dones: la de Barcelona, la de Lleida i la de la Catalunya central. I a les Juntes de demarcació també hi havia paritat. A més, la Junta de Govern, que formen representants de totes les demarcacions, supera aquest 50%: hi ha 14 dones i 12 homes. Sí que és cert que el Degà és un home, però no es pot negar que hi ha hagut la sensibilitat necessària com per tenir una amplíssima representació femenina en els òrgans polítics de direcció.

I no ha estat per cap obligació legal que hi hagi més dones que homes, sinó per una autèntica convicció que estem en una professió on hi ha una important presència femenina a les aules i a les feines i per tant això ha de tenir translació al principal organisme professional que defensa els interessos del periodisme al país. I no només queda aquí, sinó que a l’hora de pensar en organitzar actes, cursos o premis, es té en compte que hi hagi paritat.

Això no treu que la primera frase d’aquest article continuï sent vigent. I que faci necessari que s’apliquin mesures legals com la que va aprovar el Consell de Ministres. Perquè de moment, son necessàries. Sí que és cert que això xoca amb una altra idea: que s’han de buscar els millors perfils, siguin homes o dones, més que no pas obligar que sigui l’un o l’altre el que ocupi el càrrec. Però és cert que si hi ha concurrència entre dos perfils que son exactament iguals, un és un home i l’altre és una dona, s’ha de prioritzar una dona per ocupar el càrrec.

Serà la manera que anem avançant per normalitzar una situació que no fa res més que ser un reflex de la societat: el nombre de dones i d’homes que hi ha al planeta estan gairebé al 50% i si el mon és així, tot hauria de ser així. I està molt bé que des de l’administració pública es doni exemple. Encara falta, però es van fent passos. I potser així arribarem algun dia a la idea amb la qual començava: que no faci falta que hi hagi al calendari «un dia de..» perquè haurem aconseguit l’objectiu.