Des del meu costat del prisma

El Politòleg candidat

Joan Canongia

Joan Canongia

L’Anjo és el candidat del PSC a Manresa, no sé si deu ser perquè va treballar força anys a l’oficina parlamentària europea al costat d’en Raimon Obiols, però a la fotografia electoral li ha quedat la cara de quan en Raimon va ser cap de cartell per primera vegada, en unes eleccions l’any 1982.

L’Anjo és politòleg i com a tal són poques les coses que se li escapen d’aquest món. Ha estat treballant molt de temps amb els eurodiputats socialistes i n’ha conegut de totes les sensibilitats i amb distints caràcters personals. Aquesta llarga trajectòria a Europa l’ha convertit en un europeista convençut. Actualment, treballa a la Diputació de Barcelona i, de fa uns quants mandats, és el coordinador de l’àrea de política municipal del PSC. Coneix com pocs la problemàtica del món local, perquè fa anys que ajuda a resoldre problemes als diferents grups municipals i s’ha trobat de tot, des d’ajuntaments on la democràcia només hi és de nom fins a problemàtiques molt complexes de difícil solució per a un alcalde, però que amb molta feina i dedicació es poden minorar.

En la seva vida privada està casat amb l’Alison, tenen dos fills, l’Emma i l’Alex, ella estudia a Anglaterra, ell estudia i viu amb els pares. És un enamorat del tenis, esport que practica amb assiduïtat.

Tot i que aparenta ser de caràcter dòcil, és molt difícil fer-lo canviar de criteri quan ho veu clar. És una persona detallista, per això està obsessionat amb la neteja i el manteniment. Sempre diu que estan molt bé els grans projectes, però després s’han de mantenir. El preocupa el benestar dels ciutadans, i no pot acceptar el nivell de desigualtats que tenim a la ciutat, està convençut que cal fer el que sigui per erradicar la pobresa. No fa grans promeses, només repeteix un cop i un altre que s‘hi deixarà la pell per fer de Manresa la ciutat que tots somiem.

Ha estat capaç de fer una bona candidatura. Té al seu voltant un grup d’homes i dones preparats per assolir qualsevol de les tasques que els ciutadans els encomanin. Hi ha de tot, gent més jove i de més gran, gent amb experiència i gent novella, però tots ells tenen ganes de donar el millor de si mateixos. Si algú li pregunta amb qui pactaràs? Respon, per fer què? Sap que les persones són importants, però no ho són menys les idees. És molt conscient que representarà la minoria no independentista de progrés de la ciutat, i per això ens fa saber que aquell que vulgui pactar amb ell haurà de deixar les façanes de l’ajuntament ben netes de banderes, pancartes i cartells. L’ajuntament és la casa de tots i com a tal s’ha de comportar, començant pel mateix edifici.

El seu lema, el «Canvi útil», sintetitza tot allò que ens vol dir. No es tracta de canviar per canviar, es tracta de fer el canvi perquè l’ajuntament sigui d’utilitat per a tots i totes. Vol liderar la política útil, aquella que encara els problemes reals, aporta solucions i no es dedica de crear-ne d’artificials. Vol ser l’alcalde de tots i per tots.