Wagner, Albert Villaró i companyia

Creieu que Wagner us hauria caigut bé si l’haguéssiu conegut en persona?», preguntava Arnau Tordera a Twitter. I l’Albert Galceran, un dels dos homes clàssics de Catalunya Ràdio responia «jo crec que sí, tot i que segur que em deuria calés». A part que era un cara dura que quedava a deure a tothom i a tot arreu, era un egòlatra de nassos. I «un antisemita fastigós» com diu el prestigiós pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim. A mi, segur que no em cauria bé. (Emoticona amb l’entrecella arrufada). Però és innegable que la seva música és impressionant i que hi ha un abans i un després del compositor nascut a Leipzig. Aquests dies comparteixo el meu dia a dia amb els Cavallers del Graal, Kundry, Gurnemanz, les Noies-flors i tota la penya que formen part del repartiment de Parsifal. Gairebé cinc hores seguides de música. No és gens fàcil. I menys per a mi, que mai –ho confesso– mai!, m’havia enfrontat a una òpera de Wagner. És tot un repte que requereix esforç i tornar-hi i tornar-hi; però estic aprenent moltíssim. Aprenc història, música, conec intèrprets nous, diferents plantejaments escenogràfics i, sobretot, aprenc de la vida. Perquè l’òpera –com diu sempre en Ramon Gener– és la vida. Les passions i les baixes passions dels personatges són un mirall. Un mirall polièdric que a vegades ens avergonyeix, d’altres ens fa sentir orgull i d’altres compassió. Compassió pels personatges que vol dir compassió per nosaltres mateixos. I de tant en tant, per reposar de tanta intensitat wagneriana, me’n vaig cap al Pirineu. És l’escriptor Albert Villaró qui m’ha convidat a pujar-hi. Villaró enllaça el Lagrau de la Guerra dels Segadors amb el Lagrau de 1991 on s’imparteix un Curs de Música Antiga. I tot això amanit amb un to de novel·la policíaca que fa que no puguis parar de llegir. I humor. Hi ha hagut passatges que me’ls he llegit unes quantes vegades pel gust de tornar a riure. Demà dijous tindrem la sort de tenir l’Albert Villaró entre nosaltres. Li podrem fer preguntes i resoldre dubtes sobre la trama, el procés d’escriptura o el que més us convingui. També sobre la cura que té en l’ús de la llengua. Quin català tan genuí i exquisit! Posobra o sarramball les he apreses llegint La primera pràctica. És igual que no sigueu del Clubs de Lletres i Música o que no us hagueu llegit la novel·la. La vivència de poder escoltar en primera persona un escriptor de carn i ossos no té preu i sempre és molt enriquidora. Quedeu tots convidats demà dijous a les 16 h a la Biblioteca del Casino. I si després de la xerrada us animeu, la Lissette –gràcies eternes pel teu bon fer!– us lliurarà un exemplar perquè us el pugueu endur a casa. Escric diumenge. Quan vostès em llegeixin, les urnes ja hauran parlat. Mentre espero les 20 h per saber el desenllaç, passaré una bona tarda de diumenge combinant lletres i música. Luxe asiàtic.