Els ‘jodecosas’ mai no dormen

Qualsevol que hagi estat a Gisclareny, ara mateix el poble més minúscul de Catalunya, haurà vist onejar una estelada al capdamunt del turó annex al petit nucli de cases. Doncs bé, com que el turonet pertany al municipi, la junta electoral provincial va instar l’Ajuntament perquè durant les darreres eleccions la retirés amb l’argument que les institucions públiques no poden exhibir cap símbol polític. De res va servir que, en una primera instància, la junta electoral de la zona de Berga desestimés la denúncia presentada per Impulso Ciudadano en considerar que una banderola al capdamunt d’un roc no és el mateix que si penja de la barana del balcó del consistori. Tanmateix, la decisió va ser recorreguda a la junta electoral de Barcelona, que va decidir a favor de l’associació presidida per José Domingo, fundador de Societat Civil Catalana. Durant la campanya electoral els únics estels permesos són els que brillen de nit, cel amunt del mirador de la Gargallosa. En un espai que depèn de l’Ajuntament no hi ha espai per als sentiments col·lectius. Ni que l’estelada hagués estat pintada en el paper higiènic del lavabo del casal d’avis. Aquesta notícia, però, crea un precedent que no hauríem de deixar passar de llarg. En alguns cementiris encara queden làpides amb imatges i relleus marcadament polítics guardant els ossos d’insignes patriotes franquistes. Fins on jo sé, els cementiris continuen sent de titularitat municipal. En conseqüència, ara que venen unes noves eleccions, demanaria a les juntes electorals que manessin retirar de tots els cementiris peninsulars aquelles làpides amb símbols disconformes amb la legislació ara aplicada amb tanta diligència. De ben segur que, mentre duri la campanya, aquests magistrats estaran ben cofois de custodiar-les a casa seva com una relíquia d’un passat per a alguns massa proper.