Manresa és pobra, deu ser això?

Manresa és, des de fa uns quants anys, la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb la taxa d’atur més alta, el 12,7%, al davant de Santa Coloma de Gramenet. La renda familiar disponible al Bages està per sota de la catalana (95 sobre 100, Barcelona 119). Manresa és la ciutat catalana més sobreenvellida de totes, i també és al top de l’estat; és el municipi català de més de 2.000 habitants amb un percentatge més gran de pensionistes, el 28%, i cobren poc: la pensió mitjana catalana és de 1.250 euros i la del Bages és de 1.100. Santpedor i Sant Fruitós van millor, però el conjunt del mercat manresà tampoc no està per tirar coets: el Bages és la sisena comarca amb més atur, amb el 10%, i és la comarca amb més percentatge de perceptors de renda mínima garantida, el doble que Osona, i més del doble que el Barcelonès o el Baix Llobregat. Els usuaris de la Plataforma dels Aliments són 2.500 al mes, una dada que depèn de moltes variables però que no es pot deure, només, al fet que hi ha una monja molt simpàtica i famosa al capdavant. El percentatge d’estrangers a Manresa és del 18%, menys que a moltes altres ciutats. A Vic és el 28%.

Quan s’analitza, per exemple, per què costa tant mantenir un comerç vigorós, s’hauria de començar per aquí. Manresa va fent, però és vella i pobra. Sorpresa? Encara no ens n’havíem fet a la idea? Doncs abans de treure segons quines conclusions polítiques aventurades i aventureres, potser caldria assumir-ho. I tot seguit, preguntar-se per què està passant, i exigir que es posin un coet al cul a l’Ajuntament i també a la Generalitat. Al capdavall, el màxim responsable que Manresa no acabi sent Detroit és el president de Catalunya, oi?