Un bon jardí

Podria estalviar-me entrar en una qüestió en què, posats a badar, puc relliscar i enfangar-me amb facilitat. L’assumpte és que llegint i reflexionant en els escrits de la doctora Lisa Barnes, em dona per compartir les seves reflexions. La doctora en qüestió és professora en la «Rush Univiersity Medical Center» i especialista en Gerontologia i la malaltia d’Alzheimer. Fa temps que posa sobre la taula la recerca en la malaltia d’Alzheimer així com el dèficit cognitiu en la població negre dels EUA, ella ho anomena així, negre, no el despectiu «niger», i ho pot dir així, ja que ella és negra. Explicació feta per intentar assegurar una correcció lingüista políticament correcta. Ella diu que hi ha molta ximpleria envers les exploracions del rendiment cognitiu, i l’estudi de les demències per teories racistes, i que no hi ha una voluntat de tocar o variar l’enfocament dels estudis i exploracions, ja que, òbviament, es fa difícil parlar-ne, al cap i a la fi, que fa por parlar-ne.

L’àmbit del declivi cognitiu és divers, no tot és Alzheimer, aquesta condició patològica progressa de manera individual, les causes que van més enllà dels dipòsits de proteïna amiloide en el cervell, un focus important en la recerca de nous tractaments i que aquestes causes són diverses. Què passa en un factor tan important com una deficitària educació i les diferències culturals, i la capacitat de tenir accés a una sanitat pública? Per no parlar d’alguns factors protectors com la capacitat econòmica i les relacions familiars i les relacions socials. Serveixi aquesta introducció per a situar un possible debat, en cap cas centrat en la raça sinó en aspectes culturals i les mesures de detecció i d’atenció i la seva derivada cognitiva en el nostre país.

A Catalunya la població immigrant és un 16% de la població total, i a l’inici de l’any 2022, la població immigrant estrangera, al Bages era del 12,7% i a Manresa, del 18,9%. Es tracta d’una població no envellida, però que, coses que té la vida, envellirà i anirà acumulant malalties i dèficits cognitius. De fa anys en el camp de la salut mental es promociona l’anomenada psiquiatria transcultural, el que ara se n’anomena capacitació cultural, un manera d’entendre, les diferents maneres d’expressar el patiment i els símptomes en funció del rerefons cultural de cada persona.

Pel que fa al cas, ens podem avançar, per una vegada i, sí que serveixi de precedent, a un problema que pot afectar un alt percentatge de la població? Segurament cal una revisió d’eines exploratòries del rendiment cognitiu adaptades a diferents contextos educatius i culturals i impulsar una recerca que expliqui possibles biaixos d’emmalaltir. No sigui que passi com en els testos de detecció de l’Espectre Autista, amb un biaix de gènere que no detecta les noies.

La doctora Barnes es pregunta, des de quan la raça blanca és l’estàndard de referència en la mesura d’aquesta condició de demència. Canviem raça blanca per població nadiua i ja tenim l’embolic. Opinions divergents són benvingudes.