El 15 de juny, i el 16, i el 17 i...

El 19 de desembre de 2011 l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar designar el 15 de juny Dia Mundial de Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans. El maltractament a les persones, independentment de la seva edat, és una xacra social que cal erradicar.

D’abusos i maltractaments n’hi ha de diferents menes: físics, sexuals, econòmics, psicològics... i també institucionals. Als polítics cal recordar-los que a vegades des de les mateixes institucions també es provoquen situacions d’abusos i maltractaments de diferents tipus.

Durant la pandèmia de la covid-19 va haver-hi molts morts a les residències per a persones grans. A Catalunya van morir 9.500 persones i en el conjunt de l’Estat 35.000. Algunes de les morts van ser provocades per la negligència professional i l’omissió de socors. Els directors/es d’algunes residències han admès que els responsables de les administracions els van impedir traslladar els residents a centres sanitaris. Durant aquella pandèmia que va col·lapsar els hospitals i clíniques, les persones grans van ser ignorades i menyspreades per aquells que despectivament les consideren improductives i inútils.

La pandèmia ha evidenciat greus deficiències de gestió i carències professionals a les residències. La precarietat laboral i la penúria de recursos materials, són alguns dels factors que repercuteixen negativament en els residents. A tot plegat cal afegir-hi l’ambició empresarial per aconseguir el màxim de beneficis. Tres de cada quatre residències són de gestió privada.

El passat mes de febrer, representants d’associacions de familiars d’usuaris de les residències de la gent gran van reunir-se amb el Fiscal General de l’Estat Álvaro García Ortiz. Se li van lliurar 209.000 signatures reclamant la investigació de les morts; la valoració de la reunió va ser decebedora.

Amnistia Internacional ha denunciat que el 90% de les diligències d’investigació penal han estat arxivades sense arribar als tribunals. Les comissions d’investigació que s’havien creat en alguns parlaments autonòmics van paralitzar-se. N’hi ha que van ser substituïdes pels anomenats «grups d’experts».

L’opacitat i desídia política en la investigació són part del maltractament institucional. El dolor causat als familiars en són testimoni.

Un altre exemple de maltractament institucional és la destrossa causada al jardí de la residència pública de la Font dels Capellans a Manresa. L’obertura d’un carrer innecessari, que a més era factible desviar-lo uns metres més enllà, ha afectat la qualitat de vida dels residents. Aquell idíl·lic oasi de descans s’ha transformat en una illa encerclada per vehicles amb la consegüent contaminació acústica i atmosfèrica. Menysprear la reivindicació social per evitar-ho també és una altra forma d’abús i maltractament.

Aquest parell d’exemples, i molts altres que l’espai no em permet relacionar, palesen com l’administració també és culpable d’abusos i maltractaments. Alguns polítics que aquests dies sermonegen sobre el maltractament a les persones grans s’obliden que en determinades situacions ells també en són causants.