La fòbia a la diferència

Antonio Machado va escriure sobre Castella que «menysprea allò que ignora». Fos només Castella i fos només menyspreu! A totes les societats humanes la fòbia al diferent, al que no coneixem ni entenem, s’ajunta amb la mandra que inhibeix l’esforç necessari per conèixer i entendre, i tenim una tendència natural, biològica, genètica, a desconfiar i fins i tot a tenir por d’allò que no coneixem ni entenem. És un instint primari que ens ha anat molt bé des que un soroll en uns matolls podia ser un lleó: l’homínid que ho anava a mirar tenia molts números per ser devorat, i el que marxava corrents transmetia la seva genètica malfiada a les successives generacions, fins els nostres dies. La racionalitat que converteix l’homo en sàpiens ha de servir per dominar els instints primaris, però aquest és francament poderós i aconsegueix que utilitzem la raó per donar una cobertura intel·lectual als seus impulsos. A aquest fenomen n’hi hem d’afegir un altre: també per raons de supervivència estem programats per fixar-nos en allò que és diferent. En el matoll que es mou quan els altres no belluguen. Ens hi fixem tant que ens ocupa tot el camp de visió. Per això veiem un vel pel carrer, se’ns hi en van els ulls, i ens sembla que la ciutat n’està plena; escoltem parlar àrab o amazic i ens fa la sensació que no es parla altra cosa; veiem fidels camí de la mesquita i deduïm que l’Islam triomfa entre nosaltres. En canvi els nouvinguts de l’Amèrica Llatina vesteixen com nosaltres, parlen castellà com la meitat dels locals, i resen a Jesús, Maria i tots els sants; com que els coneixem i els entenem, ni ens criden l’atenció ni ens fan por. Fa quatre dies la majoria de la població no entenia l’homosexualitat i la rebutjava; ara la fòbia, tot i persistir, és molt més reduïda, tant que arriba a ser notícia. Avui el que molta gent no entén és la transsexualitat i l’autodefinició de gènere, i com que no l’entén, la tem, encara que ho tradueixi en menyspreu i odi. Amb persistència (i patiment) es normalitzarà. Espero.