Lectors adolescents d’uns altres temps

Jordi Estrada

Jordi Estrada

Ara que tant es torna a parlar de la importància de la lectura per redreçar els dèficits de comprensió lectora dels nostres adolescents, recupero d’una vella carpeta de retalls de premsa una enquesta que La Vanguardia va fer a dotze famosos, el maig de l’any 2000. Amb el titular, Elogi de la lectura adolescent, se’ls demanava pels seus hàbits lectors durant l’etapa escolar. El pintor Joan Pere Viladecans recorda que a l’escola els feien llegir un llibre cada setmana, que després comentaven entre tots. Qui va ser el director del Museu de la Ciència, Jorge Wagensberg, considera que suggerir lectura i conversa és bàsic per a la formació de l’individu. Manuela de Madre, aleshores alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, manté el record de quan, essent estudiant en un col·legi religiós a la Huelva natal, una monja els llegia mentre elles, assegudes en rotllana, cosien i brodaven. L’actriu Anna Lizaran va viure una experiència similar: a la tarda, mentre feien labors, una de les alumnes, de forma rotatòria, llegia en veu alta. Reconeix, però, que l’hàbit lector va adquirir-lo quan, en plegar de classe, passaven per la biblioteca a remenar llibres. En el cas de l’il·lustrador lleidatà Miguel Gallardo, l’afició per la lectura li venia de casa, on hi havia un munt de llibres, i coincideix amb el sindicalista Joan Coscubiela en què, a l’escola dels anys 60 i 70, l’ensenyament de la literatura era purament memorístic: una llista de noms, dates i obres. Pocs van tenir la sort de Pepe Rubianes, alumne del professor i poeta Jesús Lizano, que l’actor defineix com un pedagog revolucionari i meravellosament boig: cada alumne llegia un llibre i després l’explicava als companys. El dissenyador Mariscal, en canvi, confessa que fins als 38 anys només havia llegit un llibre: L’illa del tresor, i això que els seus deu germans eren uns apassionats de la lectura des de menuts. D’aquí que la seva mare, preocupada per no veure’l llegir, fins va demanar consell a un metge. Dubto que això ara passés. Eren uns altres temps. I així ens va.