Que bombin el meteorit

Ho va anunciar Juana Dolores en una entrevista surrealista amb Xavier Grasset al 3/24 i ho van executar socialistes i Comuns amb el suport de la dreta que havien d’aturar. Els tres grups van invocar el meteorit perquè a mitja tarda caigués a la plaça de Sant Jaume i hi va caure. Mira que els socialistes no han parat d’advertir-nos de la remuntada del PP, que per a ells és com el dimoni amb cua, i dels pactes que faran amb Vox per governar allà on sigui.

Però vet aquí que els resultats a l’Ajuntament de Barcelona van fer el miracle i Jaume Collboni va començar a mirar-se Daniel Sirera amb més interès. Amb els quatre regidors que havia obtingut ja no li veia la cua ni la capa vermella ni tan sols les banyetes. De sobte el veia com el querubí que li havia de facilitar l’accés a l’alcaldia. I els Comuns, que amb el PP no van ni a la cantonada, van convertir-se en el col·laborador necessari votant a favor de Collboni, sabent que coincidien amb el PP. L’escenificació va ser perfecta; els Comuns renunciaven a entrar al govern, assegurant-se que mantenien tots els alts càrrecs, amb els seus corresponents salaris, i els populars aconseguien que l’alcalde no fos cap «separatista» ni Ada Colau. Amb això, Daniel Sirera en tenia prou per demostrar que l’alcaldia de Barcelona és una qüestió d’Estat.

Xavier Trias i Ernest Maragall no van veure venir el meteorit, però quan els va caure al damunt no ho van trobar estrany, perquè no és la primera vegada que els passa. Amb cara de circumstàncies devien pensar que no és el món el que ens mira sinó l’univers sencer, que també deu ser constitucionalista, i al meteorit, que el bombin!