Castellnou i Fals tanquen cicle de concerts

L’11 i 17 de juny van cloure el XIII Cicle de Concerts dels AARB a temples romànics. Primer va actuar el trio Raïm interpretant músiques del món, d’arrel i folklore de la conca del mediterrani. El concert va tenir lloc a l’església de Sant Andreu de Castellnou de Bages, amb una visita guiada a càrrec de l’exalcalde, Domènec Òrrit. Va situar l’altiplà que connecta el Bages nord amb el baix Berguedà, a cavall entre el Llobregat a l’est i el Cardener a l’oest. A l’Edat Mitjana, aquest lloc era conegut com el buc, on neix el riu d’or, que dona nom a Santpedor, contracció de Sant Pere d’Or. Assentats en el repoblament del segle X, on ja s’hi troba el castell de Buc i Santa Maria de Buc. L’XI es documenta l’església de Sant Andreu. Hi ha una parròquia de l’època del repoblament i Sant Andreu, quan la frontera està més consolidada, típica del romànic llombard primigeni. De planta basilical amb tres naus, àbsides i absidioles. Utilitzaven el calendari del temps i amb dues finestres més controlaven tot l’any per mitjà dels solsticis. Sant Andreu, té una desviació de 15 graus, segons Josep M. Mallarach, per a qui caldria estudiar la incidència directa del sol i la coincidència amb el dia de l’advocació del sant. El campanar és modern, d’època barroca, amb restes del campanar originari de cadireta. Les restes del primitiu castell van ser una gran rectoria, on vivia el capellà de la parròquia i era lloc de pagament dels delmes feudals. Significava el poder, a inicis del 1936 va ser cremada pels revolucionaris i als anys 90 del segle passat les restes es van utilitzar en la construcció del nou cementiri de Castellnou integrat dins les ruïnes, obra d’Antonio González Moreno-Navarro, director del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació. Per marcar la transcendència va crear el monòlit de la pel·lícula 2001 d’Stanley Kubrick, que presideix l’espai, sota el lema: la porta entre dos mons.

El dia 17 va actuar el duet de les germanes Flavia i Laia Escartin que formen The Escarteen Sisters, dedicades al folk i la fusió modernes. L’actuació va tenir lloc entremig d’unes alzines centenàries, després de la visita guiada a càrrec de l’estudiós Ernest Molins, a la petita església de Santa Maria del Grau de Fals, que consta de dues parts: l’atri preromànic del segle X i la nau romànica de finals del XII. Va explicar l’evolució de l’anomenat Paratge del Grau: S’iniciava a tocar de l’actual església, on hi havia el mas Grauet o de Sebastià Grau, entremig d’una masoveria, hi havia un altre mas gran: del Pubill o Grau gros. Eren dos masos adossats, d’origen medieval. També hi havia la casa de pagès del Mongia, amb una arquitectura diferent. De la petita capella, se’n cuidaven unes dones deodates. El 1694 unes obres van canviar l’altar de lloc, l’orientació, l’obertura d’un portal gran i la porta sud tapiada. A finals del XIX, Ramon Grau Casanovas, va voler revitalitzar el Grau, cosa que li va comportar enfrontaments amb el rector. Als inicis de la guerra civil, uns revolucionaris van arrencar el retaule amb un mall, però no van cremar res. Com que amenaçava ruïna l’any 1940 van treure teules i bigues i la sagristia es va ensorrar. El 1975 la van restaurar en estil romànic repicant la pedra de dins, van treure l’arrebossat i van ensorrar el cor. El 1984 s’hi van detectar problemes estructurals fins que la Diputació va decidir restaurar-la per deixar-la com és actualment.