Mariano Rajoy Brey rai

Quan es convoquen eleccions, els expresidents acostumen a fer declaracions en un intent de demostrar que no són simples gerros xinesos de decoració. Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy han passat aquests dies pels mitjans per donar suport al seu candidat o per defensar la gestió de quan van governar. Tot i que n’hi ha un, Felipe González, que sembla més interessat que governi Alberto Núñez Feijóo que no pas Pedro Sánchez, que és el candidat del seu partit.

Però de les declaracions d’aquests dies cal destacar les de Rajoy a la COPE, on si no? L’home amb el seu «xi, xi, por xupuesto» va venir a dir que la pacificació política a Catalunya, que Pedro Sánchez atribueix al diàleg, es deu a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que va fer que els independentistes s’assabentessin que la Constitució té instruments per defensar-se. Naturalment no va dir res de les taules petitòries que ell i el seu partit van muntar «contra els catalans» per boicotejar l’Estatut del 2006 ni del recurs al Tribunal Constitucional que va esporgar-lo d’articles que en altres estatuts són plenament vigents ni de la negativa a les peticions per millorar el finançament i les inversions que li va fer el govern d’Artur Mas, ni del «a por ellos» i les garrotades policials de l’1-O.

Res de tot això. El senyor M. Rajoy continua fent gala de bon gallec, situat al mig de l’escala, que no saps si puja o si baixa, i parlant amb tota tranquil·litat de les relacions de Catalunya i Espanya com si ell i els seus no hi tinguessin res a veure. Perquè ell rai, només passava per allà i es va trobar el que es va trobar.