El nom no fa la cosa

AManresa hi ha un Centre Històric que és la suma del Barri Antic, de la part antiga de les Escodines i d’un tros petit de Vic-Remei. Dir «Centre Històric» queda bé. Vol dir que és el melic de la ciutat i que té història. Dir nucli antic o barri antic o barri vell, no queda tan bé. Vol dir que és vell i antic, però no necessàriament històric ni interessant ni bonic. Per demostrar que aposta per aquest Centre Històric, el consistori va crear la figura del comissionat del Centre Històric, que va estrenar Adam Majó (exregidor de la CUP i actual director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans a la Generalitat). Un càrrec de lliure designació nascut el 2016 fruit de l’acord de Convergència i ERC i aprovat al ple municipal que, bàsicament, havia de parlar i entendre’s amb tothom però que, a l’hora de la veritat, de calés per fer coses en tocava més aviat pocs. Majó va plegar al cap de dos anys per ser el nou director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat. El va rellevar el periodista Pere Gassó, que hi va ser vuit mesos, tants com temps li quedava al mandat. Amb el nou govern nascut de les urnes, la figura del comissionat va fer el salt a una regidoria del Centre Històric encapçalada per Claudina Relat. Ara sí, semblava. De comissionat a regidoria era un pas important que, d’entrada, li assegurava disposar d’una partida pressupostària (que, com va explicar ella, va arrencar amb l’astronòmica xifra de... 4.500 euros). Es va fer una web, un vídeo, es van treballar les xarxes socials i activitats de dinamització cultural i es va plantar la llavor del Pla Integral per la Revitalització del Centre Històric, del qual se’n va presentar el procés de participació el març del 2022 i les actuacions el setembre. Entremig, el maig, Relat, que és arquitecta, va plegar per assumir la presidència del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a les comarques centrals. La va rellevar Josep Maria Fius, següent a la llista de Junts. Faltava poc més d’un any per a les eleccions municipals del 28-M.

Veient la desfilada de persones que han agafat i deixat la feina de treballar pel Centre Històric, és fàcil entendre per què aquest sector de la ciutat continua encallat allà on estava quan algú, un dia amb la inspiració una mica més excitada del normal, va decidir que, per recuperar la part més important de Manresa (que ho és), primer de tot calia canviar-li el nom. Molt bé, es va canviar, es va digerir i assumir i apreciar i vendre i defensar amb dents i ungles. Una dècada després, si aquest Centre Històric pogués parlar, donaria les gràcies a la restauració i als botiguers i, després, aixecaria la vista, la clavaria als ulls de la casa consistorial i deixaria anar tres sons. SOS.