La campanya, a un clic

Ja tornem a estar en campanya, i les xarxes socials tornen a bullir d’activitat per més que bona part dels usuaris ja estiguin de vacances. I és que, seguir la campanya amb el mòbil a la mà i des del sofà de casa o des de la tovallola estesa a la platja on hem anat a passar uns dies, és molt més pràctic que fer-ho com a subjectes actius anant de míting en míting com en temps passats.

De fet, a dia d’avui ja se’n fan ben pocs més enllà dels actes centrals en grans ciutats on més o menys el partit de torn es pugui assegurar el tret de no ensenyar excessives cadires buides. La nova tecnologia ha anat desplaçant maneres de fer arcaiques i obsoletes que ja cansen als més grans i no desperten el més mínim interès entre els més joves. Si temps enrere ja era difícil omplir pavellons, ara ja ni tan sols val la pena córrer el risc per si es veuen massa forats per més que aglutinem els assistents i recorreguem a plans tancats.

Ja fa un temps que les xarxes han esdevingut clau per transmetre missatges en massa tan sols fent un clic, i l’allau de noves plataformes i aplicacions ofereixen un ampli ventall de possibilitats per arribar a un públic més jove que, si no fos pel mòbil , ni de bon tros estarien al cas de les últimes novetats del candidat de torn. D’un temps ençà, el polític sense Facebook, Twitter, YouTube o Instagram en realitat no ho acaba de ser perquè no hi tenia res a pelar, i ara també ha de tenir Tik-Tok, hauria d’aparèixer en algun canal de Twitch, i a la mínima que sigui possible s’haurà d’obrir un compte a Threads. I si el polític cau en gràcia a tants influencers com sigui possible, encara millor. I és que ja no compta quants mercats es visiten, o quina entrada hi ha hagut a l’últim míting, sinó quants seguidors es tenen o quants retweets s’han fet del missatge que hem penjat fa cinc minuts i que aviat caducarà de vell.

Davant les xarxes, la televisió encara aguanta en campanya, però amb un altre estil. Ahir Sánchez i Feijóo s’enfrontaven a un carta a cara, però era l’únic previst, i a l’hora, els debats estàtics a peu dret en què tot està prèviament guionitzat, sembla que tenen els dies comptats. Més que tot això, ara el que ven són els tours per programes d’entreteniment en què el polític en qüestió es pugui veure sorprès i entre les cordes si qui té al davant sap collar-lo com cal.

Afortunadament, els temps canvien i la manera de fer política també, amb una tecnologia cada vegada més extensa i cada vegada més a l’abast de tothom. Això sí, esperem que amb tants avenços no descuidem la veracitat.