El regidor de sortir de pobres

Després dels barris, ara la universitat. La Federació d’Associacions de Veïns de Manresa es va lamentar perquè desapareixia la figura del regidor de barris, i ara el grup municipal de Junts es queixa que les universitats també han perdut el seu departament específic. Les hem buscat i les hem trobat a la llista de feines del regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila. El problema és que si comences a acumular noms, es noten més els que deixes fora. A la cartera d’en Vila se li podien haver afegit els de promoció i suport industrial, economia circular, Manresa ignasiana, projecció exterior, recerca tecnocientífica, associacionisme empresarial i «fer pel·lícules». O també es podria simplificar tot plegat en un nom eloqüent, com ara «regidor de sortir de pobres», que és del que es tracta: d’abandonar la part baixa de la classificació nacional en renda per càpita. En aquesta línia, Anjo Valentí, que suma les àrees de seguretat ciutadana, protecció civil, esports i salut, podria ser el «regidor de manresans bons i sans». Montserrat Clotet, al front de recursos humans i govern obert, seria «regidora de la Casa» (amb majúscula, perquè és molt gran). Pere Massegú, d’hisenda i cooperació, seria «regidor dels doblers». En el cas de Mariana Romero, de via pública i ciutat intel·ligent, bastaria amb dir-ne «de carrers dignes» i dissimular la inconcreta comanda del «foment de Manresa com a ‘ciutat intel·ligent’» fins que es defineixi millor de què es tracta. L’«acció climàtica» encarregada a Pol Huguet orientaria millor al ciutadà si es digués «regidor de l’embolic dels contenidors». I Jesús Alonso, com a encarregat d’habitatge, centre històric i llicències, trobaria més ben resumit el seu repte com a «regidor de cases que cauen». Són alguns exemples de noves denominacions possibles. Així, quan algun col·lectiu es queixés que «de nosaltres no en parleu» els podrien respondre «ni de ningú en particular», i enviar-los les dinou pàgines de la llista de funcions dels regidors.