Articles de suplència

Ep, no marxin! No cancel·lin la subscripció! L’Anna Vilajosana només fa vacances i tornarà ben aviat. A l’agost refrescarà un altre cop els dissabtes de Regió7. Mentrestant, la direcció del diari ha tingut la dubtosa pensada d’encarregar-me un article més a la setmana. Se’l poden saltar si volen, perquè aquest servidor es declara incapaç d’apropar-se al mestratge amb què la mirada de l’Anna, amb les fotos del Xavier Serrano, converteix qualsevol detall quotidià en una exploració de les complexitats de la vida. A mi més aviat em pot passar que intenti explicar l’univers des d’altures categòriques i acabi generant insignificança.

Per exemple, ara que escric miro enfora i veig que el viatge del sol ha assolit el punt en què la seva llum intensa i calenta reverbera al terra del balcó, i des d’allà penetra al menjador de casa. Però no penso que les tardes succeeixen als matins i els dies a les nits, sinó que ja són les dues del migdia i és l’hora de desenrotllar la persiana i fer-la passar per fora de la barana, per crear un tendal que generi ombra i deixi circular el poc aire que gosa bellugar-se. Penso en les finestres de Prato amb els seus finestrons verds de fusta laminats i articulats, de disseny antic, que omplen les estances de penombra al pic del dia i les defensen de la fornal de la posta. Penso en ventalls de cartolina i en una xíndria a la nevera. Vaig d’aquesta xíndria a una altra, dins la galleda submergida al pou, i una amanida sota els arbres del pati mentre canten (o graten?) unes cigales. Enciam, ceba, tomàquet, olives, daus de truita amb patates i tonyina en escabetx. Fuet. Pa que no falti. Vi amb gasosa al porró. Xerrameca intranscendent, paraules que fan gràcia perquè estem entre amics, com els morts d’Espriu al cementiri de Sinera, aquells que «riuen d’estar sempre junts». I després la passió de son i la migdiada. Hi ha un dia de la infància en què descobreixes la canícula: quan surts a jugar havent dinat i el cop de la bafarada et torna cap a casa. Lliçons de la vida.