Toros, raig de conyac i les coses per collons

Auna setmana de les eleccions generals, la impressió és que tot el peix està venut. Això indiquen les enquestes. Espanya es prepara per convertir-se, ara sí, en un país plenament competitiu al mercat polític europeu, a l’última moda. La ultradreta, que ja governa a Itàlia, Finlàndia, Hongria i Polònia, i on té un pes molt rellevant a França, tindrà, tot ho fa augurar, el seu protagonisme també a Espanya. Bravo! Toros, raig de conyac i les coses per collons.

L’experiment d’un govern socialista amb el suport de l’independentisme català i basc no sembla haver estat del gust de l’espanyol mitjà. Insistim: això avancen les enquestes. El que ve a partir d’ara no sabem el regust que tindrà, però temem que serà vellot, ranci, amatonat. Les primeres proves del cop de geni de la ultradreta han deixat titulars que serien risibles, si no fossin certs. L’analfabetisme arriba al poder, si és que n’havia marxat del tot alguna vegada.

No els vingui de nou que passin aquestes coses. El món està estranyíssim, i mentre persistim, il·lusos, en el vell somni del progrés infinit, de la raó il·lustrada capaç d’abolir les bretxes que (diem) en ple segle XXI encara fan basarda, la realitat és una altra. Serà que és el que ens mereixem. No ho descartin.

Els 2,6 milions de vots tramitats per correu són una incògnita. No sabem si revelen un interès desmesurat per la cosa pública o un exemple de planificació estiuenca. Tampoc no sabem quants d’aquests vots tramitats acabaran arribant als col·legis electorals (no temin: molts tramiten i després no rematen) ni tampoc el color de les paperetes. Ni tampoc si aquests vots revelen res de l’interès general per les eleccions. És de preveure que una pugna tan clara entre present i passat, entre una possibilitat de continuar avançant en drets socials amb l’entesa de les diverses nacionalitats de l’Estat (o de la seva representació progressista) i el retorn a l’olor de Franco que supura l’extrema dreta, hauria de dur molts ciutadans a exercir el seu dret a vot. Però tot és tan estrany que potser a hores d’ara el com pitjor, millor, sobretot en política, ja sigui un lema de vida per a una ciutadania cada vegada més desvinculada dels interessos conjunts. Hem malparlat tant de la política, que avui la política ja ens sembla un element extern a la vida quotidiana, un intrús, alguna cosa que convé trinxar per obsoleta. L’extrema dreta sap que aquest és el seu terreny. La intel·ligència li és aliena. En el fangar de la ignorància creix i es fa enorme.