BADANT

Savis i cecs

Pere Bonet Dalmau

Pere Bonet Dalmau

Un dels hàbits més habituals de la meva vida, llegir tot el que cau a les meves mans, no em deixa de sorprendre i d’aprendre; i és que m’he topat amb dues notícies de principis de juliol, relacionades amb la salut, que m’han tret de l’estat de badar i m’han fet anar al magí, potser de manera equivocada. Anem a veure de què van.La primera de les notícies, segons el titular, va de la malaltia de l’Alzheimer i els efectes saludables de l’exercici físic. A la Universitat de Sao Paulo i la Universitat Federal de Sao Paulo, diuen que un tipus d’entrenament relacionat amb l’exercici físic ajuda a prevenir aquesta manifestació de demència; no entrarem al detall, però reforçar la musculatura mitjançant proves de resistència física alleugera símptomes, ajuda a l’equilibri, disminueix l’agitació i el caminar, deambular sense sentit. Tot això, i aquí rau l’observació clínica, l’estudi va ser fet amb rates de laboratori. I l’entrenament fent pujar escales. Segurament deu passar el mateix en els humans. Ara bé, a la vida real, l’entorn, la família, l’hàbitat, la situació econòmica i altres factors, no sempre, per no dir poques vegades, permeten actuar i fer un treball físic continuat i personalitzat. La prevenció de l’Alzheimer, a part d’aspectes hereditaris, comença ja a l’embaràs i l’estil de vida. No hi ha un factor únic, l’envelliment malaltís del cervell és multifactorial. La segona de les notícies és de més a prop, de la Universitat Autònoma de Barcelona i els centres de primària del Parc Taulí, i expliquen els beneficis de fer «banys de bosc» per a la salut emocional de les persones amb malestar emocional. Deixant de banda que són dues categories prou ambigües per elles mateixes, em pregunto si són els banys de bosc, o bé són la relació entre persones, tenir temps per fer-ho, aturar el més que probable estrès de la feina o de l’activitat diària els factors que aporten un benefici en l’estat emocional de les persones. Mirar un factor pot fer oblidar-ne d’altres i no veure el conjunt de factors, una visió global. I aquí ho he relacionat amb un compte Hindú, molt antic i de l’índia, una paràbola, que ve a tomb. Eren sis savis i cecs que es van conjuminar per anar a veure un elefant que havia arribat al seu poblat i van voler saber com era l’animal; cadascú va palpar una part diferent de l’elefant. Un l’hi palpava les orelles i va dir que era com un gran ventall, el segon tocant les potes, deia que era com un arbre, el tercer palpant la cua, manifestava que era com una soga, el quart tocant els ullals afirmava que era una llança, el cinquè que tocava el costat, cridava que era un mur i el sisè, que tenia a les mans la cua, deia que estaven equivocats, que era una serp. Crec que a hores d’ara, encara no estan d’acord.La necessitat d’una visió integral de les conductes i els processos d’emmalaltir es fa ben palesa, així com un abordatge multidisciplinari, no tan sols de l’àmbit sanitari, sinó a l’hora d’abordar aquests problemes de salut.