Frankenstein i la família Addams

Durant la campanya electoral la dreta i la ultradreta no es cansaven de repetir constantment l’expressió «govern Frankenstein» per desqualificar al govern progressista. Ara, una vegada celebrades les eleccions, i davant la possibilitat que la composició del govern actual tingui continuïtat, altra vegada apareix el monstre del «govern Frankenstein».

Confesso que fins fa pocs dies desconeixia el seu significat. Així, doncs, encaparrat amb la meva ignorància vaig decidir indagar. Tot navegant per internet la informació que vaig pescar em va alliçonar.

Resulta que el 2016 (fa set anys) l’exsecretari general del PSOE, exvicepresident del Govern i exministre de diverses carteres, el finat Alfredo Pérez Rubalcaba, va fer unes declaracions als periodistes abans de la seva intervenció en una conferència dels Cursos d’Estiu organitzats per la Universitat Complutense de Madrid a San Lorenzo de El Escorial. Aquells dies Pablo Iglesias (Podemos) havia proposat formar un Executiu d’esquerres com a alternativa a un govern del Partit Popular. El dirigent socialista, en les seves declaracions, va rebutjar la proposta del líder de Podemos afirmant que els socialistes no podien anar a la investidura de la mà de partits independentistes que volien trencar allò (la nació espanyola) que ells volien governar.

I va acabar de reblar-ho tot dient: «El que ell proposa (Pablo Iglesias) no és un govern d’esquerres perquè, que jo sàpiga, el PNB i CDC (Convergència Democràtica) no són d’esquerres i ERC és independentista. Això no suma, seria una investidura Frankenstein».

Segons la novel·la de Mary Shelley, en Frankenstein és aquell personatge monstruós que va crear-se a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats. Fragments de cadàvers procedents de les sales de dissecció, patíbuls i escorxadors. D’aquí ve la comparació política d’en Rubalcaba. El «govern Frankestein» s’aconseguiria amb una variada gamma de retalls igual que el personatge. Un govern sostingut amb socialistes, comunistes, nacionalistes, independentistes...

Vet aquí, doncs, com aquella «genialitat» (?) dialèctica d’Alfredo Pérez Rubalcaba s’ha convertit en un diabòlic eslògan de la dreta reaccionària per qualificar al govern de coalició progressista com un malèfic i caòtic monstre.

Veient les actuacions del Partit Popular i Vox allà on governen en coalició, ells també tenen a qui assemblar-se: la família Addams. Els que tenen una certa edat ben segur que recordaran aquella sèrie televisiva nord-americana de terror i humor negre. Els Addams, una excèntrica família amb interessos macabres. Uns esperpèntics i tenebrosos personatges. La sèrie s’emetia en aquells anys de la televisió en blanc i negre; una època obscurantista que el Partit Popular i Vox semblen enyorar.

Si s’aconsegueix reeditar de nou el govern progressista ja ens podem preparar per escoltar, dia rere dia, la cançó enfadosa dels «comunistes, nacionalistes, separatistes, terroristes» i altres espècies nocives.

Quan els reaccionaris no tenen arguments polítics per contrarestar als que no pensen com ells voldrien, aleshores només saben vomitar insults i desqualificacions.