La falsa metgessa té una sèrie

La falsa metgessa de l’hospital de Berga dona per una pel·lícula. O una sèrie, ara que les històries s’estiren com xiclets per alimentar les plataformes. A capítol per engany en sortiria una temporada, i si es dilata amb artificis de telenovel·la ens hi podem estar uns quants anys. Només cal afegir-hi subtrames més o menys relacionades i posar-les a l’olla com si fossin les patates que allarguen el guisat perquè un sol costellam alimenti tot un regiment. Aquestes històries paral·leles no cal que siguin autèntiques, perquè la ficció contindria els avisos clàssics de «basada en fets reals» (és a dir, ens ho hem inventat quasi tot) i «alguns noms, situacions i personatges s’han modificat amb propòsits narratius i per protegir els innocents».

Per innocents, els responsables de les empreses i serveis públics que van contractar la nostra heroïna. Perquè és una heroïna. O caldria que ho fos a la sèrie. La dona espavilada que pren el pel a directors, gerents i a tot el departament de Salut és digne d’admiració. A més a més, sense empatia amb la protagonista l’espectador se’n desentendria. Oi que ens cau bé Leonardo di Caprio com a falsificador a «Atrapa’m si pots»? Desitgem que se’n surti i patim quan se’l mengen els polls en una presó francesa. Però també ens sentim solidaris amb l’investigador que el persegueix, Tom Hanks, perquè és una bona persona. I al final (atenció, spoiler!) acaben junts després que un salvi l’altre d’un gran perill. En el fons és una comèdia romàntica, gènere pautat on s’exigeix que tots dos protagonistes es facin estimar pel públic i es casin a la darrera seqüència.

Infermera, metgessa, tècnica de transport sanitari... això és el que se sap fins ara de les falses titulacions del nostre personatge. Ves a saber si no s’ha fet passar també per enginyera aeronàutica, traductora d’urdú o capitana de la marina mercant, ara que els grans vaixells els governen els ordinadors de bord. I si no ho ha fet, tant se val: l’important és el relat. That’s entertainment!