el túnel del temps

Ara fa exactament mig segle que quedava obert el túnel de Bogunyà, una de les dues obres clau, juntament amb el viaducte de la Puda, per poder obrir, el 1974, la carretera que avui coneixem com a C-55. En la Catalunya de l’època, sotmesa encara a les misèries econòmiques i morals del franquisme, el mig quilòmetre perforat era un esforç de construcció més que considerable, i era el símbol d’un canvi transcendental per al Bages, el Berguedà i el Solsonès, que amb la C-55 reconfiguraven un mapa de carreteres ancestral que es transformava per primera vegada en segles. Fins aquell moment, la ruta ordinària per anar de Manresa a Barcelona era per can Maçana; des d’aquell moment, per anar al sud es va començar a anar cap al sud. Una revolució. Evocar aquell moment de canvi ens recorda, també, que mig segle després, si no volem pagar peatge continuem passant pel túnel del Bogunyà i per un traçat que ha estat retocat però que és pràcticament el mateix. Recordar aquell moment de canvi posa en carn viva l’evidència que la C-55 es un llegat del franquisme obsolet que fa molt temps que hauria d’haver estat posat al dia, i encara ens estem esperant.