Manresa, posa’t guapa!

Fa més de trenta anys l’Ajuntament de Barcelona es va inventar un eslògan per millorar la imatge de la ciutat. Avui, caldria copiar-lo i promocionar-lo a la capital del Bages: Manresa, posa’t guapa!

Passejant per Manresa pot observar-se com la ciutat necessita un bon maquillatge per afavorir el seu aspecte. L’espai públic reclama un canvi de fisonomia a fons. La manca de manteniment i la deixadesa existent és ben evident. Com no s’hi intervé quan convé, la seva degradació va augmentant. Alguns indrets de la ciutat fan llàstima i més que productes cosmètics per intentar embellir-los el que necessiten és una cirurgia estètica de cap a peus. Per tal que la intervenció quirúrgica sigui satisfactòria cal disposar de qualificats cirurgians plàstics (llegir polítics) i tal com pot comprovar-se hi ha un dèficit preocupant.

Evidentment, Manresa té coses maques i també en té de molt maques, però s’ha d’admetre que la ciutat pateix una deixadesa alarmant. Una ciutat que ambiciona ser turística (entre altres pretensions) ha de preservar la seva imatge i actualment està molt deteriorada.

Les pàgines d’aquest diari són un fefaent notari d’aquesta lamentable realitat. Els darrers dies ha publicat una sèrie de reportatges on s’ha palesat la desídia municipal en força espais públics: parcs, places, jardins, mobiliari urbà, paviment... L’aforisme d’«una imatge val més que mil paraules» és ben cert. Les fotografies publicades corroboren la negligència de qui (mal) governa. A l’Ajuntament li hauria de caure la cara de vergonya

La percepció ciutadana sobre l’estat de l’espai públic empitjora dia rere dia. Són uns quants els ciutadans/es que han sofert caigudes degut al mal estat del paviment i uns quants ciutadans/es més que amb problemes motrius tenen dificultats per desplaçar-se sense risc.

Els manresans/es volem caminar amb seguretat sense haver d’anar amb el cap cot per inspeccionar les rajoles que es mouen, les que estan aixecades, les que estan trencades, i les que falten. Els manresans/es volem gaudir d’unes places i parcs degudament cuidats, que facin goig de mirar, i que convidin a accedir-hi. Els manresans/es volem descansar en còmodes bancs que no tinguin els llistons de fusta trencats i que disposin de respatllers per evitar aixecar-nos amb dolor muscular i reumàtic.

L’Ajuntament ha malbarat molts diners públics amb operacions urbanístiques ruïnoses: litigis judicials perduts, importants sobrecostos d’obres, concessions municipals desastroses...

Tot plegat fruit de la prepotència d’alguns tècnics i polítics il·luminats que sempre creuen tenir la veritat absoluta. Uns il·lustres setciències que sovint menyspreen –i ignoren– les opinions dels seus conciutadans/es. Els resultats de la seva saviesa estan a la vista.

Amb els diners que l’Ajuntament manresà ha dilapidat (són milions d’euros) i amb una bona dosi d’humilitat per part dels qui dissenyen i governen la ciutat, avui tindríem una fantàstica (i admirada) Manresa.