Les coses del Freddie

Em fascina la vida de les coses. Aquells objectes que han sobreviscut a guerres, divorcis, modes, mudances o baralles d’hereus. Si els mires bé et xiuxiuegen la seva història. Per això freqüento antiquaris. Per això em va fascinar l’exposició del fotògraf Jordi Baron a la sala Artur Ramon Art, Domus Barcino: imatges de pisos que s’estaven buidant després de la mort dels seus propietaris. Allà vaig aprendre que hi ha cases de dos tipus: les que es desintegren just després de la mort dels que les van construir i les que sobreviuen intactes i inquietants diversos anys, fins que els hereus deixen de barallar-se o s’armen del valor necessari per enfrontar-se a la seva memòria o, simplement, necessiten els diners. Hi ha una casa a Londres que pertany potser a la segona categoria, tot i que encara estigui habitada. Es tracta de Garden Lodge’s, la mansió d’estil georgià que va ser de Freddie Mercury, i que va heretar la seva exnòvia i millor amiga, Mary Austin. Les coses de Freddie Mercury no són llaminadures, sens dubte. Es va muntar un bon enrenou quan Austin va anunciar, fa només uns mesos, que les subhastaria. A molts potser els agradava imaginar la casa com un escenari intacte, poblat potser pel fantasma del seu antic amo. El lloc triat és Sotheby’s, és clar. Mentre arriba l’hora els responsables han obert al públic una exposició Freddie Mercury: A World on his own,que s’assembla a un acte de caritat ben entesa: ja que aquests objectes estan fora de l’abast de la majoria de mortals, almenys se’ns permet veure’ls de prop. També han editat un luxós catàleg que pot comprar-se a internet per unes mòdiques 50 lliures. L’exposició és visitable fins al 5 de setembre al migdia. Després, les coses s’escamparan pel món, perquè aquest és el destí de les coses. Aniran a parar a altres cases, on engrossiran altres piles d’objectes, que al seu torn acabaran escampant-se. Això sí, les noves cases seran de gent amb butxaques voluminoses. Recordem que en una subhasta semblant es van pagar 4,8 milions de dòlars pel vestit amb què Marilyn Monroe va cantar Happy birthday, mister president a J.F. Kennedy, poc abans de la tràgica mort de tots dos. I és que la mort, ho saben els experts, sempre afavoreix una licitació.