Oblidar el mòbil durant unes hores

Vaig pensar que era un miratge. La imatge resultava impactant: un adolescent alemany -calculo de 13 o 14 anys- llegint la revista d’informació general germànica Focus a sota d’una gandula en un conegut complex hoteler de la platja de la Barrosa, Cadis. Al seu costat, el seu -imagino- germà d’edat similar llegint una altra publicació que no vaig aconseguir veure -¿podria ser Der Spiegel?-. Els seus pares no hi eren, però qui sap si apareixerien llegint en qualsevol moment un llibre de Kant, Nietzsche o ves a saber quina altra raresa paleolítica. Veure persones llegir un llibre, un diari de paper o una revista, encara que sigui de varietats, en el tòrrid estiu de platja espanyol és un miracle. Un matí vaig agafar per sorpresa les paraules que un altre jove adreçava al seu pare assenyalant el llibre que jo havia deixat a la meva gandula. «¿Aquest llibre amb tantes pàgines es llegeix?», li va inquirir. El pare, amb el mòbil a uns centímetres dels ulls, el va instar a no ser insolent. He vist passejar persones a les set del matí penjades de l’aparellet a la vora de l’Atlàntic. Suposo que devien estar comprant valors borsaris o de renda fixa a les borses asiàtiques. He vist parelles, adolescents i gent de més edat amb el mòbil a la mà a tota hora. Alguns, arriscant-se enmig de les onades per fer la foto de l’any. La imatge de pares col·locant a les seves criatures petites pantalletes amb dibuixos animats perquè no molestin ja és tan habitual com respirar. Pobrets. Els éssers humans, almenys en aquest món que ens envolta, hem convertit el mòbil en part de la nostra essència i existència. Va per nivells, però resulta gairebé impossible saber desenganxar-se’n encara que sigui unes hores. L’hem convertit en càmera de fotos que un dia intentarem ordenar, més en centre general de comunicació i xafarderia per explicar què fem a qualsevol hora. Amb el mòbil paguem, reservem, consultem, socialitzem i, alguns, fins i tot llegim. Són moltes les persones a qui els produeix temor desconnectar-se del mòbil unes hores per allò del què passarà, de què no ens assabentarem. El mòbil genera una addicció i les conseqüències ja les comencem a entreveure. No sé com evolucionarà l’ús i de quina manera s’haurà de començar a educar-ne la utilitat, fins i tot restringir-se. Ni durant les vacances som capaços d’evitar mirar-lo unes hores. Encara queden dies per intentar-ho. ¿El mòbil? Tancat.