Inici de curs

El curs escolar ja ha començat. Els dies previs la mainada ja estava neguitosa per retrobar-se amb els seus amics i amigues. Dies de feina per comprar el nou material escolar i dies de nervis per encarar el nou curs.

Igual que la quitxalla, els jubilats i jubilades -amb menys nervis- ja estem a punt per iniciar el nostre nou curs. L’edat no és obstacle per continuar aprenent. La vida és un aprenentatge continu. Així doncs, amb el desig d’aprendre i de gaudir una jubilació activa, les entitats de la gent gran han programat diverses activitats: cursos d’aprenentatge i de formació, tallers artístics i musicals, activitats físiques i lúdiques, excursions culturals i d’oci, xerrades i debats... una magnífica oferta. Ep! a més de les activitats educatives i de lleure també es reprèn el treball reivindicatiu amb l’objectiu d’aconseguir un envelliment digne. Són moltes les reivindicacions socials pendents que cal anar recordant -i insistint- als governants. Jubilats, però no retirats!

No es pot permetre que la vellesa sigui considerada una càrrega improductiva per a la societat. Per evitar-ho fa falta molta pedagogia i promoure les relacions intergeneracionals. El respecte, la comprensió, i la solidaritat envers les persones grans són valors que cal fomentar des de la infantesa en els centres escolars i des de les mateixes famílies. És fonamental educar per aconseguir una societat solidària amb totes les edats. Sense discriminacions.

Els beneficis que aporten les relacions intergeneracionals són múltiples i afavoreixen a totes les edats, infants, joves i persones grans. Satisfacció personal i col·lectiva. La socialització entre les persones de diferents generacions afavoreix la convivència i el respecte mutu. Ajuda a ser més comprensius i tolerants.

Cal acabar amb els estereotips i la discriminació associada amb l’edat. Cal acabar amb la xacra de l’edatisme: paternalismes, maltractaments, marginació... Cal acabar amb aquesta exclusió social que no es visibilitza i se silencia.

Vivim en una societat mercantilista i de consum esbojarrat on s’etiqueta a les persones segons pautes establertes, entre les quals l’edat.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’edatisme és la tercera causa de discriminació en el món. L’OMS denuncia que una de cada dues persones al món té actituds edatistes amb la gent gran per la seva edat. L’edatisme té greus conseqüències físiques i psíquiques per a les persones que el pateixen, i provoca l’aïllament social.

L’edatisme, una paraula desconeguda fins fa poc i que l’any passat la RAE (Real Academia Española) va decidir incloure-la en el diccionari. Un vocable quin contingut s’exercita freqüentment des de l’àmbit polític.

Fa uns quants anys, concretament en el segle I abans de Crist, un escriptor, filòsof i polític anomenat Marco Tulio Ciceron -més conegut com a Ciceró- va escriure el llibre «Sobre la vellesa». Una obra literària on s’enalteix el valor de la gent gran en aquesta etapa de la vida.

Parlant de cursos escolars i de jubilats, cal no oblidar una important assignatura sempre d’actualitat: «l’envelliment digne». A alguns polítics se’ls hauria d’obligar a examinar-se sobre aquesta matèria per accedir a un càrrec públic.