Canvi o només desig de canvi?

Hauran llegit la història: en un grup de whatsapp que agrupa uns dos-cents estudiants de primer de Magisteri de la Universitat de la Rioja s’avisen que «darrerament són totes molt putes», en referència a les seves companyes de grau. Aquest és un dels molts comentaris masclistes, denigrants i, no poc rellevants en aspirants a mestres: plens de faltes d’ortografia, amb què els nois han saludat el seu accés a la vida universitària. L’any passat començava el curs amb els crits goril·lescos dels residents d’un col·legi major de Madrid, i aquest, de moment, amb els més discrets missatges que amaguen el mateix: el discurs públic exalça un triomf dels diversos Metoo mentre als corrents subterranis de l’adolescència l’èxit aparent no és tan obvi. La qüestió és si avancem realment o només ho fa l’argumentari publicitat.

Segons el tercer Baròmetre d’Opinió de la Infància i Adolescència que publicava el passat mes de febrer Unicef, el percentatge de joves preocupats per les desigualtats, el masclisme i la violència de gènere ha caigut un 14% des del 2019. A més, revelava l’estudi (elaborat amb entrevistes a 9.505 joves adolescents d’entre 11 i 18 anys de 208 centres escolars del conjunt de l’Estat), el masclisme inquieta més les noies que els nois. Prop del 21% d’adolescents considera que els treballs de cura són cosa de dones, i un percentatge similar considera que la feina de policia és per a homes. Ser dominants i líders compet a ells; expressar afecte i cuidar el bon aspecte, a elles.

D’altra banda, un informe de la fundació FAD Juventud alertava enguany d’un creixement de l’antifeminisme i del discurs negacionista de la violència de gènere entre els adolescents, ja que consideren (els que així responen) que el feminisme «ha imposat un pensament únic».

Són dades que posen peròs a la consciència majoritària en l’àmbit públic que s’està guanyant una guerra contra la discriminació. Certs comportaments que no són en l’esfera plenament privada (com els whatsapp de la Rioja o els crits de Madrid) i l’alarma estadística de retrocés alerten que cal sumar encara moltes batalles. Casos com el del president suspès de la federació de futbol, que generen en l’opinió publicada una adhesió unànime i sense matisos a la criminalització del masclisme, haurien de servir per confrontar aquest rebuig general públic amb el pensament i les actituds d’una part (no pas en reculada) de l’adolescència. Som en un canvi o vivim il·lusament en el desig que les coses canvïin?