Imaginació al poder

Autor de frases memorables com: «Qui es mogui no surt a la foto» o «Hem passat el ribot a l’Estatut», Alfonso Guerra carrega ara contra la possibilitat d’una llei d’amnistia afirmant que no s’hi resigna, que s’hi rebel·la i que no ho suportaria. El victimisme que desprenen aquestes darreres declaracions contrasta amb el to prepotent de les dues anteriors. I és que a la guerra el nacionalisme espanyol li traspua pels porus de la pell, tal com ha demostrat reiteradament. Cal recordar que durant els governs del PSOE dels anys 80 era qui animava els mítings electorals del PSC a Catalunya amb les seves crítiques àcides als nacionalistes.

Felipe González també ha sortit al pas de la possible amnistia i tot i que ha utilitzat expressions menys dramàtiques ha dit que a la Constitució no hi caben ni l’amnistia ni l’autodeterminació. L’expresident ha confessat que aquesta vegada li ha costat una mica votar al PSOE i que ara està més preocupat per la situació política a Espanya.

És cert que són dues figures del passat, octogenàries totes dues, però cal reconèixer que van liderar un dels partits, juntament amb altres, que durant la Transició política va ser prou flexible per encarrilar un camí de convivència. I és una llàstima que ara no demostrin la mateixa flexibilitat que van tenir aleshores i que el seu ideari polític estigui a les antípodes del que van aprovar al Congrés de Suresnes de 1974, on van elegir Felipe González secretari general, que reconeixia el dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques. És clar que llavors eren joves i demanaven la imaginació al poder.