El Clam demana pas

L’any passat, el Clam, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, es renovava de dalt a baix, amb una nova direcció, encapçalada pel cineasta i dramaturg manresà Esteve Soler i amb un equip ampliat, rejovenit i paritari. Una divuitena edició, la de la majoria d’edat, que va sumar una programació d’estrenes i més de 10.000 espectadors presencials i online. Un balanç amb unes xifres mai vistes que van sorprendre els mateixos organitzadors. El públic va respondre a una programació que recollia alguns dels millors títols del cinema d’autor i del cinema social de la temporada, pel·lícules que només s’havien pogut veure a festivals com Sundance, Canes, Venècia, Berlín i Sant Sebastià. El Clam d’enguany, que se celebrarà del 12 al 22 d’octubre, presentava fa tres dies les primeres credencials: 9 títols premiats en aquests certàmens internacionals i la promesa de veure més estrenes estatals que l’any passat, sumat a la visita de cineastes com Olivier Assayas i Rodrigo Sorogoyen. Un tast, en espera de saber tota la graella, que demostra l’ambició d’un model de festival que ja s’ha vist que funciona. L’objectiu? Consolidar-lo.