Mossèn Joan Santamaria i Queralt

Mossèn Joan Santamaria i Rovira va néixer el 21 de juny del 1888 a Gironella, als 11 anys va començar a estudiar al seminari del Bisbat de Solsona. Fou ordenat sacerdot l’1 de juny del 1912, aquell mateix any va començar a exercir de professor al col·legi Saló de Berga. Va ser nomenat canonge de la catedral de Solsona, el gener del 1932; posteriorment el bisbe Comellas el va nomenar secretari de Cambra i del Govern del Bisbat, i l’any 1933 va passar a ser xantre de la catedral de Solsona. Després del 19 de juliol del 1936 es va haver d’exiliar a Donostia, ja que la seva vida corria perill, podia ser assassinat pel sol fet d’exercir el seu ministeri sacerdotal. Quan va acabar la guerra va retornar a Solsona i va ser nomenat l’any 1945 ecònom de la Mitra. Es va jubilar l’any 1964 i va morir a Solsona el 12 de gener del 1967.

L’any 1928 el Foment de la Pietat Catalana del carrer Duran i Bas de Barcelona, a la Impremta Poncell d’Igualada, va publicar el seu llibre La Mare de Déu de Queralt. Resum Històric i novena, amb fotos del beat fra Frederic de Berga. L’any 1930 la Impremta Huch de Berga li va reeditar el seu llibre queraltí. Als anys quaranta va publicar Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia a la Impremta de Josep Figueras a Solsona. Aquest llibre li va ser donat l’Imprimatur l’any 1935, era previst acabar de fer la impressió a finals de l’any 1936 o a principis de 1937, però, a causa de la persecució religiosa, no fou fins després de la guerra civil de 1936-39 que fou editat.

La Mare de Déu de Queralt tenia diverses novenes, moltes d’elles introbables: la primera fou editada a Barcelona i en català l’any 1750 (pocs anys després del Decret de Nova Planta que abolia les institucions polítiques de Catalunya). Aquesta novena inclou també els goigs que avui coneixem com Antics o Vells. A la guerra contra Napoleó, la Junta Superior de Catalunya es va instal·lar a Berga, a la seva impremta s’edità una nova novena. Cada any es fa la Novena al santuari de Queralt, comença 9 dies abans de la Gala el 31 d’agost, el dia de Sant Ramon. Des de la data de la seva edició, només l’any 1992 Mn. Climent Forner i Josep Maria Ballarín van fer Novena de la Mare de Déu de Queralt, Lletres de Cants, editada a cal Huch de Berga. Per tant, la novena que es feia servir sempre era bàsicament la de mossèn Santamaria. Amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu, l’any 2015, vaig demanar permís a les nebodes del mossèn per reeditar la seva història i novena queraltina, ho va fer l’editorial barcelonina l’Índex. Com que la primera reedició es va exhaurir en poc més de quinze dies, es va haver de fer-se una segona impressió.

Cal recordar sempre el mossèn Santamaria, ja que durant dècades molts berguedans i les seves famílies l’han usat en les seves devocions privades o en les novenes que es feien al santuari o a l’església de Sant Joan de Berga.