Immatriculacions, una vegada més!

El 20 de setembre passat, en aquestes pàgines de Regió7, apareixia un nou article sobre el tema de les immatriculacions de béns, fetes per l’Església catòlica, durant un llarg període, en compliment d’una normativa legal que li permetia oficialitzar milers de béns que històricament eren seus, però no els havia inscrit en els registres de la propietat. Sota el títol «Unió de Pagesos reclama que es detallin tots els béns immatriculats per l’Església», s’exposava que darrere la llista oficial de 3.722 béns immatriculats s’hi podrien amagar fins a 14.000. Sempre en condicional, mai en present ni amb cap document que ho acrediti.

Quan es parla de la UP, de fet hauríem de parlar d’un dirigent d’UP que fa servir el sindicat per a batalles personals. I que ara ha entabanat l’Associació de Micropobles i el Consell Comarcal del Solsonès, que demanaran a la Comissió de Justícia del Parlament que reclami al Govern de la Generalitat tenir còpia de totes les immatriculacions, amb les notes simples, de cada registrador, etc.

Vull tornar a recordar que aquesta distracció del senyor d’UP ens ha costat un munt de diners, conseqüència d’haver entabanat ERC i amb ella el Govern, creant una oficina de mediació per als propietaris de béns, suposadament apropiats per l’Església, la qual, dos anys després de la seva entrada en funcionament, havia atès cinc peticions d’informació, i només dues reclamacions que no van prosperar. En el seu dia, vaig portar el tema al Parlament i fa vergonya constatar com es poden llençar els diners de tots per una guerra personal d’un sol individu. Però és que també en l’àmbit estatal es va tractar el tema entre el Govern i l’Església, amb un aclariment i rectificació d’uns errors trobats i donant per tancat i resolt el tema.

Tornant a Catalunya, en el període, suposadament conflictiu, s’hi van inscriure 3.722 béns, dels quals 1.855 eren llocs de culte, 1.518 terrenys i 349 edificis civils. Malgrat aquestes acusacions, i reclamacions de més llistes, més copies, i més claredat, ningú, repeteixo cap particular, ha reclamat la propietat de les catedrals de Solsona, Girona, Barcelona, Tarragona, com tampoc els Palaus episcopals, ni les basíliques, ni els seminaris, com tampoc les rectories, i encara menys els cementiris eclesiàstics.

Som davant la cançó enfadosa d’acusar una institució, que pot tenir moltes virtuts i alguns defectes, però aquesta història que va immatricular a tort i a dret, sense cap document, només amb un decret del bisbe corresponent, no s’aguanta. I no només perquè ho digui jo, sinó perquè ho he comprovat en multitud d’ocasions en temes concrets dels bisbats de Vic i Solsona, i perquè m’he estudiat i he fet estudiar els 3.722 béns exposats i publicats. I perquè es continuen fent immatriculacions de béns, alguns dels quals amb segles d’existència, però mai havien estat registrats. I puc donar constància de l’extensa i intensa feina de documentació que els arxivers episcopals duen a terme a fi de poder-los inscriure.

Espero que tanquem el tema, una vegada més, i recomano a Micropobles i al Consell del Solsonès estudiïn millor les qüestions abans de posar el seu nom a una suposada mala praxi que ningú més recolza.