Ecoviure, més enllà

El trasllat al centre de Manresa fires com l’ExpoBages o l’Ecoviure ha estat considerat un èxit perquè els expositors veuen més gent passant per davant dels seus estands, i perquè les fires generen una notorietat a la ciutat molt més evident que quan estaven tancades al Palau Firal. Si els expositors ho troben bé, està bé, ja que, al capdavall, una fira es fa per als que hi exposen. Tot i així, el trasllat al centre també té com a efecte indirecte que, inevitablement, l’espai d’exposició s’omple de productes pensats per a la gent que passeja: en el cas d’Ecoviure, artesans que treballen amb productes naturals o reciclats, o productes alimentaris, per exemple. I tot això és positiu perquè genera moviment ciutadà, porta vida al comerç de l’entorn (si més no, dissabte) i fa que la ciutat senti que capitaleja. Però una fira també ha de ser un espai de treball i contractació, una trobada de professionals i una via d’obertura de nou negoci. En aquest sentit, a l’Ecoviure s’hi troba a faltar més expositor del món industrial i de l’enginyeria, més operador (si pot ser local, millor) orientat al client gran i veritablement dinamitzador del sector. Una fira sense això ho tindrà difícil per alçar el vol més enllà d’on ja ha arribat.