Pirelli encara hi és

Manresa és una ciutat que arrossega una certa nostàlgia dels temps en què va ser una gran potència industrial, cosa que explica, en part, la mala relació que molts ciutadans tenen amb un present que, per comparació, els sembla pitjor del que és. En aquest passat idealitzat hi destaquen dos actors amb una llum pròpia i especial, Can Jorba i Pirelli. El primer va ser un exponent realment espectacular de la potència comercial de la ciutat. El segon era el mascaró de la seva força industrial. Va ser víctima de l’envelliment de l’equipament i de la globalització i, paradoxalment, va tancar sent conseller d’Indústria un manresà. No és estrany que cinc-centes persones s’hagin quedat sense plaça per entrar a visitar-la. Però Pirelli no és només un símbol del passat i un estimulant de l’enyorança. El fet que avui totes les naus estiguin ocupades i que diverses empreses, Pirelli entre elles, hi desenvolupin una forta activitat logística ens diu que mai res no es perd del tot. La fàbrica amb 2.200 treballadors no tornarà mai, però el llegat hi és, està donant un fruit apreciable, i també és motiu d’esperança.