La por en deu segons

Seqüència nocturna, els ulls de la càmera ens conviden a caminar pel primer tram de l’idíl·lic Passeig de Manresa, girem la mirada cap al pati interior del Casino per l’entrada que hi trobem a uns metres del Kursaal, una figura humana centra la nostra curiositat, ens està mirant, no hi ha ningú més al voltant i la solitud ens inquieta; ens aturem, el personatge comença a avançar lentament cap a nosaltres quan, de cop i volta, sense donar temps a cap altra reacció més enllà del crit de terror, la tenim al damunt, ocupant tota la pantalla, amb la màscara que va popularitzar el film de terror Scream.

Heu vist el vídeo?, si ho heu fet, segur que us ha esglaiat, i si no, us convido a recuperar-lo a les xarxes socials de «The Atlantida Picture Show» per viure l’experiència. Aquesta petita obra d’art cinematogràfica, que ja s’ha fet viral, és una creació dels cineastes Guillem Lafoz i Gabriel Campoy, dos genis de casa nostra que ja van signar el curtmetratge Night Breakers, posicionat entre els millors del 2021 a nivell mundial i mereixedor de l’aplaudiment del mateix Steven Spielberg.

El cinema ens fa conèixer persones extraordinàries, projectes engrescadors i, sobretot, el talent que tenim a tocar; en aquest cas les persones són el Guillem i el Gabriel, i el projecte que es va presentar en el marc de la darrera edició del CLAM es diu «The Atlantida Picture Show». Amb un cicle de projeccions històriques, ja en porten tres amb una extraordinària acollida i en seran cinc més en els propers tres mesos als cinemes Bages Centre, entre elles el mític «The Rocky Horror Picture Show» amb la col·laboració del Galliner, hi ha l’ànim de recuperar l’esperit dels cinemes inaugurats al centre de la ciutat l’any 1976, ara clausurats, que van ser el símbol de moltes generacions cinèfiles bagenques, per tornar a la gran pantalla com a experiència d’espectacle únic i col·lectiu.

Finalment, el talent, perquè amb aquest clip el Guillem i el Gabriel han assolit el mèrit de transmetre l’essència més important d’aquest art. Com comentava el director Esteve Soler: Un gag és bo no només perquè hi hagi una situació que funciona, també cal que plasmi un component de realitat. El que fan les imatges és provocar una apel·lació immediata a la por que hi ha entre la ciutadania, per això funcionen, perquè són la confluència entre l’excel·lència cinematogràfica i una realitat molt poderosa al darrere: La situació d’inseguretat que va crear la baralla de les cadires entre bandes, en el mateix indret on s’ha filmat la promoció. Enhorabona pel projecte, l’impacte brutal del vídeo i el mèrit de concentrar en uns segons de cine l’extracte d’una de les pors actuals de la societat manresana. Això vol dir que la por, dins i fora de la pantalla, hi és.