La companyia del gas et busca

Enmig del bombardeig de coses que reclamen la nostra atenció, la companyia del gas (no importa quina; segur que totes fan el mateix) m’empaita per dues vies diferents que tenen una cosa en comú: estic a les seves ordres. D’una banda, volen que els enviï per whatsapp la foto del comptador. És molt catxondo, perquè normalment qui et demana fotos per whatsapp és la iaia que vol veure com li queda el jersei nou a la nena, o la mare que vol veure l’habitació on viuràs mentre fas l’Erasmus. Que una companyia de l’Ibex et demani fotos per whatsapp com si fos algú de la família és curiós, perquè normalment la família no et té agafat pels ous amb la factura de l’aigua calenta. Les multinacionals t’apliquen una tendresa sadomaso tipus PornHub. I et diuen que si no envies la foto et continuaran cobrant a bulto i després ja ho trobarem. I trobarem que és un escàndol. Els hem permès que s’agafin lliurement del nostre compte el que vulguin, com si el súper del carrer es pogués cobrar els naps i les patates que li sembla que ens menjarem aquell trimestre i, si no l’encerta, t’oferís com a consol fer amb els naps i les patates més coses de PornHub. I mentrestant, vas rebent missatges dels tècnics que han de venir a fer la revisió. Et diuen que vindran tal dia a tal hora, com si hi fossis sempre; si no hi ets, t’envien un sms i et diuen un altre dia i una altra hora que tampoc no hi ets; i així anar fent. I si un dia et decideixes a trucar i dir que, en comptes de continuar jugant a la ruleta amb l’agenda, potser que busquem una hora que siguis a casa... ai, llavors vostès ja saben què passa. Et trobes un contestador en castellà, dius el DNI, dius sí, inspección, domicilio, otros, sí, cita, i al final, tots els operadors estan ocupats. I tu penses en coses que faries amb el gas.