Del ciment a l’orgull

Dir que ahir van assistir al Nou Congost 3.200 persones sembla poca cosa, però qualsevol que tingui una mica de perspectiva s’adona que és gairebé una revolució. Vint anys enrere, a les graderies del Nou Estadi només hi havia ciment. El futbol local, el Centre d’Esports Manresa, havia estat el club més important de la ciutat i movia gentades quan tenia el camp al centre de la ciutat i l’oci de cap de setmana era una altra cosa, però el canvi d’època i d’estadi el va enviar gairebé a la irrellevança. El Bàsquet Manresa, consolidat com un club que aconseguia un prodigi cada temporada, es va endur gairebé tota l’atenció ciutadana i es va convertir en l’emblema esportiu de la ciutat de forma incontestada. El tomb que s’ha aconseguit durant els darrers anys (pocs) és espectacular. Més de dues mil persones per veure el Pontevedra, més de tres mil per veure l’Oviedo. No hi haurien anat deu anys enrere, sent els mateixos equips. La junta actual ha aconseguit un salt esportiu més que meritori que va acompanyat d’una nova manera d’entendre el club. El resultat és que ara Manresa veu el seu futbol d’una altra manera. Hi ha espai, hi ha gent, hi ha interès, hi ha ciutat i hi ha comarca per a un club ambiciós. I ara ho és.