Manresa pot esperar

Diumenge, dotzenes de persones esperaven a quarts de nou del vespre a l’estació de Renfe de Manresa un tren que no arribava. Va fer-ho gairebé 40 minuts tard. Ja havia passat durant el dia, i va tornar a passar l’endemà. La causa, una avaria al sistema de senyalització a l’estació de l’Hospitalet. Però això tant se val. De vegades és culpa de desaprensius que s’emporten cables de coure per vendre’ls però, normalment, el que trenca els plans dels usuaris és una avaria aquí o allà. La xarxa és tan precària que pot petar en qualsevol punt i per qualsevol cosa. Pot, i ho fa. Res de nou: Rodalies és una vergona en general, i la línia de Manresa ho és més. Sabadell i Terrassa, per exemple, tenen un molt bon servei que s’espatlla. Manresa té un mal servei que, a més, s’espatlla. Es substancialment pitjor. Per això sorprèn que, si la Generalitat obté el traspàs de l’Estat i creu que pot millorar el servei, deixi el canvi de titularitat de l’R4 per a més endavant, per a una segona fase. El més greu s’aborda abans. Però la prioritat ha estat una altra. La decepció és profunda, i no és pas la primera. Que el Bages quedi en el vagó de cua de les prioritats no és cap sorpresa. Però és esgotador i lamentable.