Del rastre de la covid a l’exigència de les deixalles, les claus de l’augment d’impostos

L’augment generalitzat de les taxes i impostos municipals per a aquest any és degut a una suma de factors (quatre de principals) i es produeix sota dues premisses. D’una banda, la necessitat de generar més ingressos per poder cobrir una despesa municipal global creixent i que va patir un mandat, el passat, de fort desgast per la pandèmia. De l’altra, donar compliment a les exigències concretes que es demanden per a alguns serveis (és el cas, sobretot, de la recollida i tractament de les deixalles). Aquestes són algunes de les claus que, segons diferents alcaldes i alcaldesses consultats per Regió7 (tots molt coincidents), justifiquen un 2024 amb un calendari fiscal que serà especialment exigent amb la butxaca dels contribuents a la majoria de municipis de casa nostra.

La petjada de la Covid

Malgrat s’han complert quatre anys de l’inici de la pandèmia i que ja en fa un que es va decretar oficialment el final de l’emergència, els Ajuntaments arrosseguen encara l’impacte que durant tres anys va tenir la Covid-19, que va afectar de ple bona part del mandat passat. «Cal veure d’on venim, que és d’uns anys, en general tot el mandat passat, que va quedar completament trastocat. Va sortir completament de qualsevol normalitat», exposa una de les fonts consultades. I, en conjunt, desglossen aquesta afectació sobre els plans i les economies municipals en dues direccions.

La regió central afronta la duresa d'un any marcat per un calendari fiscal a l’alça

D’una banda, perquè davant d’una situació tan excepcional, i davant la incidència que la pandèmia va tenir en l’economia general i en la de les famílies en particular, els Ajuntaments van optar de forma generalitzada per una congelació d’impostos o, fins i tot, per algunes rebaixes puntuals (per exemple, el d’activitats econòmiques, per ajudar negocis que van haver d’abaixar la persiana durant mesos). Un context que es va allargar fins pràcticament l’últim any del mandat passat. «Davant d’aquest escenari, de l’impacte que comportava a llars i negocis i de la incertesa que generava, es va optar per no incrementar la càrrega fiscal per no castigar més a una ciutadania que ja estava patint prou», resumeix una de les fonts consultades.

De l’altra, perquè per fer front a aquesta situació d’excepcionalitat els Ajuntaments van haver d’activar mesures també de caràcter excepcional, que es van traduir sobretot en plans econòmics extraordinaris per poder ajudar a, per exemple, mantenir activitats empresarials, i també en prestació de nous serveis, «molts dels quals van ser temporals, però alguns van arribar per quedar-se». Aquesta situació va generar una doble dinàmica ‘negativa’ sobre els pressupostos municipals. Per un cantó, una reducció d’ingressos, sobretot de l’impost d’activitats econòmiques que, o bé en alguns casos es va decidir perdonar durant un any per la situació que hi havia, o perquè directament hi va haver negocis que van tancar portes definitivament per aquella circumstància i van deixar de contribuir. Per l’altre, es va generar un augment de la despesa per poder dotar tant aquells programes de subvenció com els serveis extraordinaris que es van activar. Tot plegat, va generar un desequilibri important en les tresoreries, lluny dels pressupostos que la majoria havien aprovat.

Increment dels costos energètics

Totes les fonts consultades coincideixen a posar sobre la taula com a factor clau l’augment que han experimentat en els últims dos anys els subministraments energètics (llum i gas, especialment) que abasteixen els espais públics (enllumenat de carrers i places) i les instal·lacions municipals (pavellons esportius, biblioteques). La majoria parlen de factures energètiques que s’han duplicat i triplicat, en comparació a un tres o quatre anys enrere, el que suposa milers d’euros més per aquest concepte. Per tant, parlem d’un augment molt concret de despesa ordinària, per mantenir el dia a dia de l’activitat dels municipis, per a la qual s’han d’obtenir més ingressos. Una de les fonts consultades ho resumeix així: «Els equipaments, normalment, no tenen cap ingrés, són un benefici per a la comunitat, per a les entitats. Però generen una despesa i una d’aquestes és l’energia, que ha crescut exponencialment. No oblidem que a les escoles tota la despesa la paguen els ajuntaments. I no cal dir l’enllumenat públic. S'estan fent polítiques d'estalvi energètic a tot arreu, i per tant, ja s'està treballant per reduir aquesta despesa, però és que l'augment ha sigut tan bèstia que s'ha descompensat».

La guerra i les obres

La guerra entre Rússia i Ucraïna, que ja fa més de dos anys que dura, és un dels factors que s’esgrimeixen per aquest augment dels subministraments energètics, i també pel fet que s’han disparat els preus d’aliments i, en el cas que ens pertoca, de materials de construcció. En els últims mesos Regió7 s’ha fet ressò de nombrosos casos d’importants projectes d’obra pública (parlem sobretot d’equipaments), pels quals els Ajuntaments han hagut d’augmentar considerablement el pressupost inicialment previst perquè els concursos d’adjudicació quedaven deserts. Les empreses s’hi interessaven però no es presentaven al·legant que no podien assumir l’obra amb el pressupost inicialment previst. Per poder-los tirar endavant, doncs, els consistoris han hagut de fer modificacions de preu a l’alça, amb increments de fins al 20 o el 25%. Per tant, parlem d’un altre front de despesa a l’alça que s’ha de compensar per la banda dels ingressos.

Les deixalles i el que marca Europa

Un dels factors puntuals més clars i més condicionats. La Unió Europea exigeix per al 2025 el compliment d’un índex mínim de reciclatge del 55% de les deixalles generades. Això comporta que els Ajuntaments hagin d’incrementar els esforços en els sistemes de recollida, la qual cosa es veu repercutida en el rebut corresponent. Però és que, a més a més, a partir del 2025 Europa també obliga a que aquest servei no pugui ser deficitari, sinó que s’ha de cobrir directament amb el preu de la taxa que es cobra als ciutadans (en molts municipis és deficitari i el cost s’acaba de cobrir amb altres partides). Davant d’aquest escenari, la majoria d’Ajuntaments han optat ja per apujar la taxa per equiparar-la a aquesta normativa comunitària que és d'obligat compliment, i la majoria avisen que encara no estan al nivell i que segurament caldrà tornar-la a apujar.

Subscriu-te per seguir llegint