Vells, dones i marietes

A Polònia, el programa de sàtira política de TV3, el dia 9 de novembre es va emetre un esquetx profundament edatista titulat «Mòbils als majors de 65 anys», en què es van reproduir molts dels estereotips negatius que són la base de la discriminació que patim la gent gran.

Des de l’humor s’ha de poder ser irreverent i riure’s de tot, per molt sagrat que sigui. La llibertat d’expressió és un dret inalienable en una societat democràtica. Ens hem de preguntar, però, per què fa gràcia riure’s de col·lectius, com la gent gran, a còpia d’incidir en clixés, que ens ridiculitzen i reafirmen el menysteniment del qual som víctimes a la societat.

L’edatisme està tan normalitzat que, en general, no va sorprendre que se’ns presentés com a un col·lectiu de persones inactives –ocupades únicament a mirar obres i jugar a la botifarra–, incapaces –dient textualment «a partir dels 65 anys el cervell no està preparat»–, vulnerables a les estafes més simples... La comparació del nostre col·lectiu amb el dels infants, que és la seva base argumental, donava a entendre que hem de ser guiats pels nostres fills, amb una diferència, que amb nosaltres es pot fer servir violència, com es veu en el moment en què el fill li vol prendre el mòbil al pare.

No s’hi val a dir que l’objectiu era el d’exagerar la situació per fer veure, a través de les rialles, el patiment de la gent gran, perquè aquest tipus d’humor ja no es fa servir en altres col·lectius discriminats, com en dècades enrere ho eren els acudits de «dones», basats en la seva pretesa inferioritat, en la poca destresa en la conducció... ni els de «maricons», en els que es feia referència a les seves conductes, pretesament anormals. Afortunadament en general, i a TV3 en particular, es contribueix a l’empoderament d’aquests col·lectius donant-los papers amb trets positius en les sèries, respectant-los en els informatius..., fins i tot a Polònia, com es va veure al capítol emès l’1de desembre sobre el Ministeri d’igualtat, l’objectiu de la riota no van ser les dones sinó el masclisme.

Ben segur que hi ha persones grans que tenen dificultats amb l’ús dels mòbils, però fins que no ens adonem tots plegats, des dels més joves fins als més grans, que els vells i les velles som un col·lectiu divers, no ens traurem de sobre els estereotips negatius que, com una llosa, tenim a sobre i que no ens permet gaudir dels nostres drets.

En la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació aprovada al Parlament, en l’article referit als mitjans de comunicació, diu que han de «Respectar el dret de les persones a la igualtat de tracte i a viure amb dignitat, i evitar tota forma de discriminació i estigmatització en el tractament de la informació, en els continguts i en la programació...»

Em pregunto si l’administració hauria d’actuar d’ofici davant de situacions com aquesta, atès que en l’esmentada llei també es diu que l’administració ha de: «Iniciar, d’ofici o a instància de tercers, investigacions sobre l’existència de possibles situacions de discriminació...». Probablement que no, ja que tinc la impressió que l’objectiu d’aquesta llei és protegir accions discriminatòries fetes contra persones individuals, més que sobre col·lectius. Esperem que en el contingut de la proposició de Llei de la gent gran, que s’està tramitant al Parlament, es faci referència a la defensa dels nostres drets col·lectius.