L’amnistia i l’esclavitud

Quina casualitat que el magistrat Manuel García-Castellón s’hagi adonat al cap de quatre d’anys d’investigació que Carles Puigdemont i Marta Rovira podrien ser els responsables del Tsunami Democràtic i que ara vegi la possibilitat d’imputar-los per terrorisme, perquè el dia de la gran concentració a l’aeroport un ciutadà francès va morir d’un infart.

Tot i que el dia a dia està ple de casualitats, el fet que el magistrat investigui l’expresident de la Generalitat i la secretària general d’ERC per si estaven al comandament d’aquella mobilització ciutadana justament quan es van tancar els acords per la investidura de Pedro Sánchez i s’anunciés una llei d’amnistia, crea desconfiança. I encara més si escoltem les declaracions que aquest mateix magistrat va fer en contra de l’amnistia dient que no estava prohibida a la Constitució, però que la Carta Magna tampoc diu que l’esclavitud estigui prohibida i en canvi no és possible.

El Servei d’Emergències Mèdiques que va atendre el ciutadà francès va assegurar que va poder-lo assistir sense problemes perquè l’aturada cardíaca es va produir a la Terminal 2, mentre que la protesta es feia a la Terminal 1. Tanmateix, el jutjat de l’Hospitalet que va investigar el cas va arxivar les diligències en considerar que el motiu de la mort no era constitutiu d’infracció penal.

La Justícia es representa amb una balança per mostrar igualtat davant la llei i una bena als ulls que indica que no es fixa en l’origen ni en la posició social de ningú, i així és com s’espera que actuïn tots els estaments judicials, amb imparcialitat i no per motius polítics o ideològics.