L’Erol del tren

Aprofito aquesta finestra per fer uns agraïments, en nom de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, de la revista L’Erol i dels coordinadors del número 156/157 dedicat a la història i a la memòria del tren de l’alt Llobregat. El 2 de novembre passat vam rebre el premi Bonaplata especial de patrimoni per a la reivindicació del Patrimoni Industrial d’aquest 2023.

Agraïment, en primer lloc, al jurat dels premis, per reconèixer el treball de recerca i de participació ciutadana que reivindica el patrimoni del territori de Berguedà i del Bages, i que ha comptat amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, associacions de veïns de colònies i ajuntaments per promoure activitats de divulgació de la història i la memòria del tren de l’alt Llobregat.

Vam recollir el premi contents, emocionats i agraïts a la llarguíssima llista de berguedans i bagencs que ens han ajudat a omplir d’imatges, records, documents i recerques dues-centes pàgines de la revista, que haurien pogut ser moltes més gràcies a l’extraordinari material recopilat que ens ha arribat des de la Pobla de Lillet fins a Manresa.

Molt especialment hem d’agrair la generositat de l’ACE de Cal Rosal, Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola, Associació Sant Vicenç de Castellet Amics del Ferrocarril (ASVICAF), a Ramon Safont, Joan Ramon Ruiz, Pere Giménez Visiedo, Eduard Pujals, Manel Iglesias Traserra, Àngel Miralda, als amics de la Impremta Boixader que sempre són al nostre costat, a la Carme Bertran i a l’Anna Borràs que fan meravelles, i als autors i autores dels articles.

No es tractava només de recordar que fa 50 anys, el 30 de juny del 1973, es va clausurar la línia ferroviària, sinó també d’explicar-ne una llarga i rica història, i de reivindicar-ne el seu patrimoni integral. El 1881 van començar les obreres entre Manresa i Sallent, passant per Santpedor, el 1885 va arribar a Puig-reig, el 1887 a l’estació Olvan-Cal Rosal i el 1904 a Guardiola; el 1914, amb la posada en marxa del carrilet del ciment des de Castellar de n’Hug-la Pobla de Lillet, tot el Llobregat, des del naixement fins al delta, s’havia convertit en un riu industrial i un corredor de comunicacions; encara més quan el 1924 es connectà Manresa amb Martorell.

Un eix que els historiadors han anomenat el nervi de Catalunya, amb una història industrial i humana espectacular que va transformar el paisatge i la manera de viure de l’alt Llobregat. Una història de progrés, amb clarobscurs, que tenia en el tren un dels seus símbols més potents.

Les vendes reeixides d’aquest EROL, la gent que ens ha acompanyat quan l’hem presentat a Cal Rosal i a l’estació de Puig-reig, i el premi, atorgat per una prestigiosa institució i a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Barcelona, certifiquen l’encert en abordar el tema.

És un reconeixement a tots els homes i dones, i a les seves famílies, que van treballar i viure a redós del tren de l’alt Llobregat.