Reunits contra el canvi climàtic?

La nova cimera del clima, la COP 28, ha arrancat a Dubai amb unes enormes exigències per al conjunt de la humanitat. Si les cimeres globals haguessin de servir d’alguna cosa, aquesta en seria una de molt exemplar. Les expectatives, però, vista la trajectòria d’aquestes gegantines reunions internacionals, són escasses. Fa vuit anys a París es va signar el compromís generalitzat de fer front a l’insuportable (per a l’espècie humana) increment de temperatura al planeta, un acord incomplert. A canvi, s’han disparat les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la Terra ja està encaminada a un augment letal de la temperatura. Si no es prenen mesures molt, molt urgents, alerten tots els experts, el desastre planetari està garantit.

A Dubai, un dels països més exportadors de petroli, els dos-cents estats convidats han de trobar solucions definitives per a l’escalfament global. Ajornar-ho un any més és una pèrdua de temps i una fórmula segura per assegurar la caiguda en desgràcia d’una espècie convertida en una amenaça vírica per a si mateixa. Perquè no es tracta de salvar el planeta (la Terra ha sobreviscut milers de milions d’anys sense humans), sinó de salvar la nostra descendència. Però l’evidència científica ha topat amb l’espècie més autodestructiva, que tot i gaudir d’un exquisit software per afrontar el seu entorn (una intel·ligència potser sobrevalorada, observada en macromagnituds), s’entesta a convertir la joia en quincalla.

La lluita contra el canvi climàtic comença en els bons costums elementals en la vida quotidiana de cadascú, però efectivament això és la xocolata del lloro. Si no hi ha compromisos a molt gran escala, normatives exigents i sancionadores i una voluntat no només política sinó sobretot ideològica, la batalla està perduda. I serà l’última.

Mentrestant, governants com Javier Milei, amb una retòrica que nega les evidències, només per posar un exemple, arrasen a les urnes. És l’economia, sí, però també ho són les seves conseqüències. S’insisteix en l’educació com un fonament clau per combatre les emissions, però no hi ha temps de formar noves generacions, perquè el repte és ara.

Mesures radicals contra el canvi climàtic poden transformar les nostres vides per sempre, però no prendre-les les condemnarà definitivament.

A Dubai, l’emirat dels combustibles fòssils, tenen molta feina. Però no és una qüestió d’estats, sinó del conjunt d’humans. Poca cosa.