Benvinguts, passeu

Aquesta setmana, el president de la Generalitat ha visitat Corea del Sud per tal d’incrementar les relacions econòmiques. Corea del Sud, resistint entre Xina i Japó, malgrat els seus 50 milions d’habitants, té un dinamisme innovador que val la pena aprofitar per diversificar el pes massa decantat cap als dos gegants econòmics de l’Àsia. És una acció pertinent pocs dies abans de fer-se públic l’informe d’Acció sobre la presència de filials d’empreses estrangeres a Catalunya en un acte anomenat Passeu 2023. Catalonia, your home for business and technology. En la relació s’hi inclouen les filials d’empreses estrangeres en les quals el capital estranger és majoritari (50 % o més). I es comptabilitza una empresa per cada NIF existent en el Registre Mercantil i tot tipus d’implantacions (plantes productives, centres d’R+D, oficines comercials...) sempre que estiguin localitzades a Catalunya. En alguns casos, es produeix una ambigüitat entre l’origen real del capital i el país de la seu central on s’ha registrat oficialment l’empresa. Dins d’Europa, és el cas de les empreses registrades a Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda i Suïssa, entre d’altres. Això explicaria el pes relativament alt d’empreses d’aquests països, com després assenyalarem.

El 2022, el nombre de filials d’empreses estrangeres identificades a Catalunya és de 9.155. Això suposa un creixement del 2,8 % respecte a les 8.908 identificades el 2019, i un creixement del 60,4 % respecte a les 5.708 filials estrangeres identificades el 2014. Les filials estrangeres representen el 18,5% de l’ocupació de Catalunya. Un 28,3 % de les filials d’empreses estrangeres identificades a Catalunya són grans o mitjanes. El 44,4 % de totes les empreses grans i mitjanes a Catalunya són filials d’empreses estrangeres.

Catalunya apareix com un dels territoris més dinàmics d’Europa pel que fa a la captació d’inversió estrangera i la importància estratègica de les inversions de les multinacionals. En l’acte de presentació de l’informe, el conseller Torrent va anunciar que el Govern treballava actualment amb una cartera de 600 projectes de companyies estrangeres que potencialment poden invertir a Catalunya, una 50% més en comparació amb els nivells previs a la pandèmia. Més de la meitat són projectes industrials, un 11% són projectes d’R+D i hubs digitals i un 10% estan basats en l’economia circular i la descarbonització. Una de cada quatre companyies s’ha establert al país en els últims 5 anys i el directori de multinacionals estrangeres a Catalunya ha crescut en 100 empreses el darrer any. Entre elles destaquen casos com els de Rovio, AstraZeneca, Lufthansa, Galderma o Arxada.

Les 9.155 filials d’empreses estrangeres ubicades a Catalunya, segons la seva facturació, són dels àmbits de l’automoció (16%), l’alimentació (14%), la química (12%), la indústria farmacèutica (7,5%) i les TIC (4%). I provenen de 90 països diferents. El 90,4 % de les filials estrangeres a Catalunya procedeixen dels primers 20 països: Estats Units (15% del total), França (14%), Alemanya (12%), Regne Unit (10%) i Itàlia (8%). Destaca el creixement de filials provinents dels Estats Units (amb un augment interanual del 15%), el Japó (12%), Singapur (8%) o la Xina (0,5%). Per nombre total, destaquen el pes de les filials d’empreses de França (1.243), els Estats Units (1.194), Alemanya( 1.119), el Regne Unit (959) i Itàlia (772). Seguides a partir de la sisena posició per Països Baixos, Suïssa, Luxemburg, Bèlgica, Japó, Xina més Hong Kong, Dinamarca, Portugal, Suècia, Irlanda, Àustria fins a la setzena posició.

Però podríem fer una especulació aritmètica per veure, en termes relatius, quins països situen més empreses a Catalunya en relació amb la seva riquesa, al seu PIB, dividint nombre d’empreses per PIB en mils de milions d’euros. Llavors, el rànquing varia substancialment. En primer lloc, Luxemburg amb 4,28, Portugal 0,65, Suïssa 0,59, Països Baixos 0,50, Bèlgica 0,49, Dinamarca 0,48, França 0,47, Itàlia 0,30, Regne Unit 0,32, Alemanya 0,28 són dels deu primers. Al darrere i per ordre: Suècia, Irlanda, Àustria, EUA, Japó i Xina.

Són dues formes d’abordar la realitat. A Catalunya li convé pel seu volum tenir cura dels grans inversors en termes absoluts. Però quan sortim de les grans economies i ens centrem en les més petites val la pena tenir presents aquelles que en termes relatius hi aposten més. Per la causa que sigui, està clar que Luxemburg, Països Baixos, Suïssa i Portugal són estats a considerar en qualsevol política de captació de noves inversions. De vegades, cal que, al costat de tenir presents els dinosaures econòmics internacionals, es tingui la mirada fixada en els estats gasela.