Puigdemont, el disruptor

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Ha estat molt comentada la presència de Carles Puigdemont a la llista dels 28 polítics més influents d’Europa segons la publicació Politico, notable referent informatiu en els cercles de la Unió Europea. No s’ha comentat tant el detall que ocupa el segon lloc de la categoria «disrupters», precedit per Elvira Nabiullina, la «banquera de Putin», «màxima tecnòcrata que manté en funcionament la màquina de guerra del president rus», i seguit per «l’home fort de Polònia» Viktor Orbán, que, en la perspectiva de les eleccions europees de juny i amb l’extrema dreta en ascens, «va pel camí de continuar actuant com un espatllador de la Unió Europea». De Puigdemont en detalla que «té una influència desmesurada en la política espanyola. Queda per veure si podrà utilitzar aquest poder per impulsar un nou referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, aquesta vegada amb l’aprovació de Madrid».

La dels disruptors no és la categoria més amable de les tres en què es divideix el rànquing de Politico. Probablement és més afalagador ser als llocs destacats de la llista de «doers» (faedors o realitzadors), en companyia d’Ursula von der Leyen, Emmanuel Macron i Andrí Iermak, el cap de gabinet de Volodímir Zelenski que planta cara a Rússia en la batalla diplomàtica pel suport del Sud global.

També genera més simpaties entrar a la llista dels «dreamers», encapçalada per Zelenski i seguida pel dissident empresonat Aleksei Navalni, «el Mandela de Rússia». D’aquesta darrera llista en forma part Jenni Hermoso, la jugadora de la selecció espanyola que «va fer rodar la pilota d’un #MeToo propi al futbol». Naturalment, el millor és ser al podi absolut del més influent de cara al 2024, lloc que ocupa Donald Tusk, justament perquè podria rellevar Orbán en el govern de Polònia i tornar el país a la centralitat europea. Però és probable que al d’Amer no li desagradi la categoria dels disruptors si pensem que es defineix com la llista dels «més ben situats per capgirar el joc de maneres inesperades». És ben bé el seu cas, des de fa anys.